L’ENTITAT AMICS DEL PARC DALMAU DE CALELLA ELABORA UN DOCUMENT AMB ELS PRINCIPALS ELEMENTS ARQUITECTÒNICS I PATRIMONIALS DEL PARC DALMAU DE CALELLA.
Planol_Parc_DalmauEl Parc Municipal de Calella, anomenat Parc Dalmau, data de 1927 i és l’espai verd més gran de la ciutat, ocupant una superfície de 75.057 metres quadrats i situat entre la carretera N-II i la muntanya. És un conjunt natural i urbanístic que inclou elements arquitectònics i equipaments de valor patrimonial.
Jeroni Martorell i Tarrats (1876-1951), arquitecte noucentista, director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i arquitecte municipal de Calella entre 1931 i 1951, fou qui va dissenyar el Parc durant el mandat de l’alcalde Jaume Dalmau, que conjuntament amb Martorell portaren a terme la realització de nombrosos i importants projectes que feren de Calella una ciutat amb equipaments moderns, avançada al seu temps, i entre els quals figurava la construcció d’un Parc públic urbà. Per fer-lo realitat l’ajuntament comprà la finca i els pins anomenats de “Can Pelayo”, i Jeroni Martorell en va dissenyar i dirigir la urbanització paisatgística basant-se en els principis clàssics de “bellesa, utilitat i solidesa”.
El seu projecte inicial contemplava l’accés al Parc a partir d’una gran plaça circular de quatre cossos amb pèrgoles, flors i parterres. Tot el conjunt que escalava la muntanya, anava dirigit per una impressionant escalinata de gran amplada, rodejada per un bosc de xiprers disposats en línia recta i coronats per una estàtua i un quiosc frontal. Lateralment s’anaven disposant les terrasses de la muntanya a les quals s’accedia mitjançant unes escales laterals. A causa del preu pagat per l’adquisició del Parc, calgué reduir el pressupost d’obres i aparcar definitivament la idea original de Jeroni Martorell.
Són de disseny original de Jeroni Martorell els següents elemenst del Parc Dalmau: la font dels Lleons, les grades o bancades del Pati de l’òs, els esglaons de desguàs, els murets i les escales que conformen els diferents espais enjardinats i els lavabos públics.
- 1 EL LABERINT
És un conjunt de diversos espais enjardinats delimitats per bardes de retall de murtra, amb rosers i llimoners als espais centrals, formant un jardí conjunt amb la llarga pèrgola annexa dels rosers. Es va restaurar l’any 2018 a la primera fase del “Projecte de millora del Parc Dalmau”.
- 2 LA FONT DELS LLEONS
Gran font ornamental construïda el 1929 d’acord amb el el projecte original de Jeroni Martorell. Es troba recolzada al bell mig d’un petit mur de contenció delimitat per dos pilars que es prolonga a banda i banda de la font. A la part inferior dels dos costats del mur hi ha bancs d’obra adossats al mateix. La font en sí consisteix en una construcció suportada per dos pilars, decorats amb esgrafiats de motius florals, i una part central de rajola estriada on hi ha els brolladors en forma de cap de lleó, coberts per un capcer de perfil pla i ondulat a la part central. La font està coronadada per dos grans gerros ornamentals, altres dos gerros idèntics estan situats damunt dels pilars que delimiten el mur de contenció. La font ha estat curosament restaurada aquest passat 2022 respectant el disseny original.
- 3 LA PLAÇA DEL SORTIDOR
Situada davant la porta d’accés al Parc pel carrer Sant Josep, i després d’una primera terrasa enjardinada i delimitada per uns murs i una escalinata, on antigament hi havia hagut dues escultures que representaven uns infants muntant una tortuga i un caragol (ara només en resta una i en molt mal estat de conservació), hi ha una plaça amb una font ornamental que data del 1945, amb un gran sortidor esglaonat i una pica sobre una columna ratllada. Està construït amb pedra artificial i està envoltat d’arbres (tipuanes). A l’esmentada plaça hi ha una escultura de bronze d’una noia asseguda en un banc, música de cobla, amb un flabiol i un tamborí, inaugurada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la celebració del 90è Aplec de la sardana de 2017.
- 4 EL JARDÍ DE L’ESTANY (PLAÇA CONCEPCIÓ ORGAN I VALVERDE)
Jardins de caràcter ornamental construïts el 1948, amb parterres laterals amb flors i tanques vegetals, i un estany central de forma rodona amb un petit sortidor (actualment fora de servei). Originalment a la paret del jardí, hi havia hagut un joc de “salts d’aigua” o cascada en forma de petxines que posteriorment van ésser substituïts per uns plafons de majòliques amb versos de la poetessa local Concepció Organ i Valverde. Els jardins es van restaurar l’any 2018 dins la primera fase del “Projecte de millora del Parc Dalmau”.
- 5 L’ESTANY DE LES OQUES I LA FONT DE SANT JORDI
Piscina ornamental amb barana i brollador en forma de cap de lleó, molt popular fa uns anys entre la mainada donc hi havien residit unes quantes oques. Davant de l’estany hi ha situada una font amb un cos principal de maó i una única aixeta. Un plafó situat en el frontal representa Sant Jordi matant el drac i substitueix l’antic escut d’armes dels Roger de Calella. La teulada de doble vessant està coronada per la mateixa disposició de les teules. Data de principis de la dècada dels quaranta del segle passat.
- 6 LES ZONES DE JOCS INFANTILS
A la zona enjardinada del Parc, hi ha dues àmplies terrasses situades a diferent nivell, amb jocs infantils, gronxadors i bancs. Ambdues zones de jocs estan comunicades per una àmplia escalinata i delimitades per murs i parterres. En un extrem de la zona enjardinada superior s’accedeix al refugi antiaeri de la guerra civil. Damunt el mur on es troba la porta d’accés a la zona de jocs inferior entrant pel Passeig dels platans, hi ha una columna amb pedestal amb una petita “estàtua de la llibertat” de bronze. Aquesta zonade jocs inferior limita amb l’avinguda del parc mitjançant un alt i llarg mur de contenció amb contraforts i bancs adossats i rematat amb una elegant balustrada idèntica a la que hi ha al pati de l’òs.
- 7 EL REFUGI ANTIAERI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Es contruí l’any 1937 seguint el projecte de Jeroni Martorell i per decisió del Consell Municipal de la ciutat per protegir la població dels bombardeigs feixistes. Consta d’una galeria principal de 66 metres de llargada, 2 d’alçada i 2 d’amplada i de 3 galeries transversals de 30 metres cadascuna. La capacitat total del refugi era de 3.600 persones, la meitat de la població calellenca de l’època. Actualment el refugi està restaurat i museïtzat i declarat BCIL. Compta amb panells informatius, nombroses fotos històriques i un audiovisual intitulat “Testimonis de la Guerra”, on diferentes persones parlen de les seves experiències durant la guerra civil i la postguerra a Calella. El refugi està obert al públic els caps de setmana.
- 8 EL PASSEIG DELS PLÀTANS
Ampli camí de pujada al Parc des de la porta situada davant del carrer Miquel Cuní fins a la Font dels Lleons. Els plàtans, plantats a principis de la década dels trenta del segle passat, formen una doble alineació que emmarca l’esmentat camí. Durant tot el recorregut del passeig trobem nombrosos bancs de pedra, la meitat dels quals són de pedra natural de Girona i la resta de pedra artificial. Situats també al passeig hi ha els antics lavabos dissenyats per Jeroni Martorell, actualment fora de servei.
- 9 ELS LAVABOS
Edifici dels anys quaranta, dels segle passat ideat com a conjunt higiènic de lavabos públics amb dos espais separats per a homes i dones, dissenyats per Jeroni Martorell i adossats a una antiga torre d’aigües. El 2018 es va arreglar la teulada dins la primera fase del “Projecte de millora del Parc Dalmau”.
- 10 LA MIRANDA
Conjunt d’escales i terrasses edificades durant la dècada de 1940 que flanquegen un dels dos camins d’accés al Pati de l’òs, i on antigament és gaudia d’una vista panoràmica del centre de la ciutat que ara ha quedat parcialment oculta degut al creixement dels arbres del davant.
- 11 ELS JARDINS DE LA FORNÍCULA I ELS PABELLONS DE DESCANS (RECÓ D’EN PACO TANO)
Es tracta d’uns espais enjardinats a diferent nivell, delimitats per tanques vegetals i enllaçats per petites escales i rampes. Al terraplé superior trobem una edificació que data de finals de la dècada de 1950 i que fou pensat com a solàrium i lloc de repòs per a la gent gran. Adossat a l’edifici hi havia una pèrgola desapareguda fa pocs anys degut a l’impacte d’un pí que li va caure al damunt. Darrera la desapereguda pèrgola hi ha un safareig que antigamement es feia servir per regar l’enjardinament del Parc mitjançant un entremat sistema de canalitzacions i que ara serveix per a retenir l’aigua de pluja.
- 12 LES ESCALES CENTRALS D’ACCÉS AL PATI DE L’ÒS
Amplia escalinata que comença al Passeig dels platans al costat dels antics labavos i que a partir del segon tram d’escala es bifurca en dos braços fins arribar al Pati de l’òs.
- 13 EL PATI DE L’ÒS: CONTRAFORTS, GRADES I BALUSTRADA
Ampli amfiteatre natural engalanat per la presència de uns majestuosos pins pinyers. Eix central i punt neuràlgic del Parc Dalmau, es troba envoltat per una àmplia gradaria dissenyada per Jeroni Martorell el 1927 i per una barana o balustrada del costat de llevant que corona el mur de contenció i els seus dos contraforts situats damunt de l’escalinata central d’accés al pati. La balustrada i els contraforts són obra de Santiago Casulleras, succesor de Martorell en el càrrec d’arquitecte municipal, i daten de 1957. El mur de contenció és de finals dels anys trenta.
Al costat nord-oest del pati de l’òs i darrera la grada, hi ha un escenari cobert per una àmplia visera de ciment armat sustentada per cinc columnes del mateix material que data de principis dels anys setanta conegut popularment amb el nom de “la benzinera”. Darrera mateix de l’escenari hi ha una zona d’esbarjo amb taules i bancs de fusta on es celebren nombroses “festes d’aniversari”. Darrera aquesta zona i situada a un nivell superior, hi ha una zona de jocs infantils amb gronxadors i una àrea de gossos pendent d’ordenació.
- 14 ELS ESGALONS DE DESGUÀS
Ideats i dissenyats per Jeroni Martorell es tracta d’un enginyòs sistema hidraùlic consistent en un seguit de safareixos que frenen i retenen l’aigua de pluja i els sediments que aquesta arrossega. Els esglaons corren paral·lels al camí que des de l’entrada de l’avinguda del Parc puja fins al Pati de l’òs tot travessant-lo pel seu costat dret.
- 15 LA PEDRERA I LA BASSA DE LA PEDRERA
Contigu al Pati de l’òs i situat a la seva part sud-oest, es troba l’espai natural conegut com “la Pedrera”, on hi ha un estany o bassa artificial ara en desús que properament és rehabilitarà i és tornarà a posar en funcionament. És un espai amb una bona acústica considerat un auditori natural.
- 16 LA ZONA FORESTAL DEL PARC DALMAU
És la zona més àmplia del Parc, doncs compren més de les dues terceres parts del mateix. L’espècie dominant de la zona forestal és el pi pinyer (Pinus pinea), espècie característica del Parc històric original i que confereix caràcter propi al conjunt. El segueix l’alzina (Quercus ilex) protagonista principald’un bosc de rebrot que creix sota la pineda original. Les espècies arbustives predominants són l’aladern (Rhamnus alaternus), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i el romaní (Salvia rosmarinus), i a l’estatge herbaci predomina el llistó (Brachypodium retusum).
