Durant la segona edició de la Fira de Calella i l’Alt Maresme, l’any 1982 l’alcalde Ramon Bagó i Agulló (1934 -2018) va reclamar la vinguda del “Tren del Centenari”, que traslladaria com a il·lustres passatgers els membres de la companyia Joventut Artística, entitat que a les hores, presidia en Lluís Vila i Riera.

Fins a mitjan segle XIX el transport ferroviari no existia a l’Estat espanyol, tot i que sí en altres països com Anglaterra, França, Bèlgica o el Canadà. Enguany (2023) es compliran 175 anys, de la inauguració del ferrocarril Barcelona-Mataró, a l’octubre de 1848.

Abans que a la península, Cuba va inaugurar la seva primera línia de ferrocarril l’any 1837, i un dels seus convidats va ser l’empresari indià Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789- 1848) qui marxà cap Amèrica, on des de feia pocs anys els catalans tenien permís per comerciar-hi, gràcies al decret de lliure comerç de Carles III, del 1778.

Miquel Biada, va viure el seu somni americà tot establin-se a la ciutat de Maracaibo (Veneçuela), on va mercadejar amb el seu vaixell entre els ports antillans i la península, especialment cacau. Anys més tard amb la seva esposa s’establí a la ciutat de l’Havana, A Cuba, Biada va refer els seus negocis gràcies al comerç de productes agrícoles, especialment tabac: es va dedicar -tal com diu el seu llibre de comptes- al transport de mercaderies i al negoci del crèdit. No consta cap prova documental que tingués negoci pel que fa al comerç d’esclaus, ni d’origen colonial ni d’origen africà, però va defensar el sistema colonial basat en l’explotació de la mà d’obra esclava en la comissió de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona.

Tornem a la inauguració del primer ferrocarril de l’Illa de Cuba; aquell dia, Miquel Biada, va quedar tan impactat i convençut dels avantatges d’aquest nou mitjà de transport, que decideix promoure un ferrocarril entre Barcelona i Mataró. I amb aquestes intencions torna a Catalunya l’any 1840. Reconegut el projecte pel govern central i atorgada la concessió per a la construcció i explotació de la línia de tren, es va crear la societat la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 que construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró.

Cal assenyalar que Miquel Biada, va haver de lluitar amb una ferma voluntat, abans i durant la construcció amb nombroses adversitats com ara accions vandàliques, greus problemes financers, la negociació de les indemnitzacions amb 170 propietaris afectats que van ser llargues i difícils. Fou en els últims mesos de l’any 1847 que Biada va emmalaltir a causa de l’extenuant activitat que havia desplegat. Onofre Viada i Balanzó, el seu nebot, va ocupar el càrrec en la Direcció.

Finalment, el 28 d’octubre de 1848 s’inaugurà, a Catalunya, el primer ferrocarril de la península Ibèrica. Miquel Biada havia mort tan sols uns mesos abans, víctima d’una pneumònia. Anys més tard el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Granollers amb l’objectiu d’arribar a Girona.

El tren del Centenari

L’any 1948 per celebrar el centenari del primer ferrocarril peninsular es construí una rèplica de la «la Mataró» la primera locomotora que circulà i que actualment es troba al Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú.

Tren del centenari (La Mataró), en miniatura

Durant la segona edició de la Fira de Calella i l’Alt Maresme, l’any 1982 l’alcalde Ramon Bagó i Agulló (1934 -2018) va reclamar la vinguda del “Tren del Centenari”, que traslladaria com a il·lustres passatgers els membres de la companyia Joventut Artística, entitat que a les hores, presidia en Lluís Vila i Riera. Un seguici de personatges degudament vestits d’acord amb l’època. Una experiència que va immortalitzar el fotògraf Tomàs Cusell i Mallol (1930-2022) i que ha estat motiu d’aquest article vers el transport en ferrocarril.

La col·laboradora de la publicació local “El Nunci”, Isabel Soler, en deixar constància notarial d’aquesta efemèrides tot dient:

En despertar aquell mati, vint-i-tres de setembre, ja era un dia diferent. Hi havia quelcom especial a l’ambient i es respirava aires festius pels carrers de Calella; fins i tot el sol lluïa alegre i esponerós contradient, rebel, les pessimistes previsions metrològiques de cara a la naixent Fira.

A les nou cinquanta-sis minuts arribava puntual i ufanós -mofant-se potser de les de les concebudes tardances dels trens habituals – el ja popular Tren del Centenari, els passatgers del qual resultaren els Batlles de la comarca de de l’Alt Maresme acompanyats d’una sèrie de personatges abillats i caracteritzats segons la indumentària dels nostres besavis. Un seguit prou original que causà l’expectació i l’entusiasme dels veïns que emplenaven l’estació de ferrocarril. D’aquesta manera, doncs, s’encetà la II Fira de Calella i l’Alt Maresme.

El proper mes d’octubre es complirà el 175 aniversari

Com he esmentat mes amunt, enguany el proper mes d’octubre es complirà el 175 aniversari de la posta en funcionament de la línia de ferrocarril Barcelona – Mataró, ocasió que amb l’ajut de la Pilar Roger i Diaz , la Dolors Vives i Regàs i en Ramon Villaret i Cayuela, ha estat possible posar nom als “històrics personatges” que apareixen a la fotografia.

 Fotografia: Tomàs Cusell Mallol (1930-2022). Arxiu: Nou Estudi Montse Cusell
Fotografia: Tomàs Cusell Mallol (1930-2022). Arxiu: Nou Estudi Montse Cusell

Grup de Joventut Artística Pasatgers del «Tren del Centenari», 11a. Fira de Calella

1 Lluís Roure Martí
2 Carles Tarridas Permanyer
3 Assumpció Ortet Gallart
4 Mercè Regàs Rodríguez
5 Margarita Comas Rodríguez
6 Carme Horta Merino
7 Catalina Sanz Blanchart
8 Marta Batlle
9 Pilar Lloret Ros
10 Dolors Vives Regàs
11 Margarita Ramírez
12 Montse Comas Ramírez

13 Carme Mas Planas
14 Mateu Vives Regàs
15 Miquel Grau
16 Jordi Feliu Horta
17 Paola Martínez
18 Margarita Valls Hernando
19 Jaume Feliu
20 Nuri Pielias
21 Josep Vives Subirana
22 Anna Regàs Rodríguez
23 Angelina Munta) Daza
24 Lluís Vila Riera

26 Martí Germà Carreras
25 Joan Cordón Soler
27 Joaquim Andreu Vidal
28 Jaume Comas Muria
29 Tomàs Pera Castellà
30 Ramon Villaret Cayuela
31 Josep Tortós i Jordà
32 Montse Mas Planas
33 Anna Castells
34 Ma Àngels Vila Montal
35 Ma. Teresa Pera Pielias
36 Joan Villaret Lloret

Viatgers al tren! Viatgers al Tren!

Aquesta escenificació ajuda a mostrar una particular manera de viatjar que reflecteix l’Edat d’Or dels Viatges amb Tren i amb ells la parafrasejada frase de: Viatgers al tren! Viatgers al Tren! en una època en que els trens significaven plaer, el retrobament amb el luxe i la descoberta de paisatges i indrets meravellosos i exòtics, en una època on només podien viatjar el que es coneixia com gent rica, amb tota la força que comporta aquesta paraula.

En una època que hom disposa de temps per veure desfilar el món des de la finestra del teu compartiment i gaudir del luxe d’aquest bells palaus mòbils o també de la poesia dels comiats a l’andana.

Amb referiré a rutes i trens llegendaris reflex d’una època daurada on era possible gaudir del plaer de viatjar a un ritme gairebé humà, amb temps suficient per assaborir cada paisatge i cada estació.

Trens que permetien anar de Darjeeling a Jalpaiguri (Ìndia), que ascendeix cap al sostre del món, als vertiginosos i serpentejants trens dels Andes. De Londres al Caire amb l’Orient Exprés. De Moscou a Vladivostok amb el Gran Exprés Transsiberià. De Bangkok a Singapur amb l’Eastern&Oriental Express. I tot això descobrint les més agosarades epopeies ferroviàries: la construcció  de la línia Mombasa Nairobi (1903), assetjada pels lleons devoradors d’homes, o la línia del Far West (1869) dinamitant el seu camí en les rocoses.

Aquests trens com el Gran Express Transsiberiàl’Orient Express, el BlueTrain a Sud Àfrica o el Palaceon Wheels – el tren dels Marajás-, convidaven a passar a bord dies i nits i prendre amb calma el viatge, apreciant diferents cultures i costums. També el Great Southern Rail Austràlia permet recórrer Austràlia de banda a banda, envoltat de luxe i comoditats. L’únic problema serà decidir si voleu viatjar de nord a sud o d’est a oest. Per als nostàlgics de l’edat d’or del ferrocarril, aquest tren de luxe que corre entre Venècia passant per París i el pas alpí de Simplon, és l’hereu del mític Orient Express inaugurat el 1883 per la Compagnie Internationale des Wagons-Lits. En el cas de l’Orient Exprés facilitaven passar de la vella Europa a l’imperi Otomà, després de travessar la Gran Sèrbia. Llavors els passatgers envoltats del luxe i de comoditats, però no de la rutina volien saber amb qui viatjaven, i a partir d’ací trobarem tot un món literari per explorar.

Suite de l’Orient Express

Embarcar a bord del  Venice Simplon Orient Express no consisteix prendre qualsevol  tren en marxa. Aquest emblemàtic tren disposa de vagons-llit a l’estil d’Art decó construïts l’any 1920 que evocava luxe i esplendor. Vagons blau i or que solquen Europa durant més de 30 setmanes a l’any. 

Per viure aquesta aventura hom disposa d’altres vagons, originals i restaurats, fidels al tren d’aquella època, on el temps queda suspès i l’elegància del lloc i dels seus companys de viatge els transporta cap a una altra dimensió, un altre temps. Parlar d’aquest tren, ja ens incita a pensar en glamur, en vagons enfustats, seients encoixinats, amb cortines corredisses, vagons menjador decorats de l’època Victoriana, equipats amb coberteria de plata, canelobres i d’altres comoditats. Però també en relats de novel·la on hi ha assassinats resolts pel sagaç investigador privat belga de ficció, Hércules Poirot, protagonista de més de trenta novel·les i un bon nombre de relats escrits per la autora anglesa Agatha Christie i que han estat portats al cinema.

Vagó d’observació al tren «The Rocky Mountaineer»

Igualment, succeeix amb el The Blue Train, (batejat així perquè els seus vagons de fusta estan pintats de blau safir), on conviuen el  luxe i els aires colonials. Un tren nascut del quimèric somni de Cecil Rhodes d’unir al Caire amb Ciutat del Cap en una gran línia ferroviària que travessés Àfrica. Com gairebé tots els plans de Rhodes, va quedar en això, un mer pla. No obstant això, The Blue Train sí que recorre part d’aquesta ruta imaginària i permet anar des de Zimbabwe fins a les cascades Victòria, un dels salts d’aigua més espectaculars del món, amb uns vagons llit que disposen de banyeres. La mística del tren és tan gran que la seva imatge està en constant demanda per retratar elegància, bellesa, sofisticació i romanç.

El Blue Train al seu pas per les cascades Victòria, a Sudàfrica.
Cartell obra del pintor, cartellista i il·lustrador Josep Morell i Macias, (1899, Sant Esteve d’en Bas, Girona –1949, Barcelona). Un artista prolífic que ha estat clau per l’originalitat dels seus cartells publicitaris durant la primera meitat del segle XX i molts d’ells dedicats a la promoció turística.

A l’Estat espanyol hi ha diversos trens turístics dotats del confort i el glamur necessari com el  Al Andalus, un palau sobre rodes, on al seu interior es troben atencions, gastronomia i una decoració i comoditat marcada amb el segell de l’elegància i distinció dels trens turístics de luxe. A bord d’aquest singular tren, recórrer i visitar Andalusia es transforma en una experiència irrepetible. Una altra proposta és la ruta que ofereix el Transcantàbrico Gran Lujo, el qual convida a descobrir Galicia, Astúries, Cantàbria,  el País Basc, i ho fa a través d’uns vagons on han creat uns salons panoràmics amb grans finestrals decorats luxosament.

Podríem seguir referint nous trens i parlar de noves rutes, però l’espai ens mana. Si voleu aprofundir en els viatges d’aquella època d’or, digna de figurar i ser documentada a bastament en un museu. Els recomano la lectura i el ric visionat d’un llibre de l’editorial Lunwerg, que amb la capçalera d’aquest article «L’Edat d’Or del viatge amb tren» va escriure un enamorat d’aquest tipus de transport d’aquella època anomenat Patrick Poivre d’Arvor. Viatgers al tren!, ben segur que amb la seva lectura fem alguns dels més enlluernadors viatges de l’època o traslladar-nos amb un sotragueig suau rumb a Hogwarts, l’escola fantàstica del mag Harry Potter.

Bon viatge!

_______________________________________________________________________________

 Fonts consultades:

  1. «Miquel Biada i Bunyol”.Gran Enciclopedia Catalana · Wikipedia
  2. Cusachs i Corredor Manel · Miquel Biada i Bunyol (1789-1848). L’home, l’indià i el promotor del tren de Barcelona a Mataró, 2007.
  3. “10 anys de Fira de Calella i l’Alt Maresme” · Ajuntament de Calella, 1990
  4. La edad de oro del viaje en tren” · Patrick Poivre d’Arvor- Editorial Lunwerg
  5. “La Aventura de Viajar”· Editorial DK London
  6. “20TH Century Travel” · Jim Heimann/Allison Sil Editorial TASCHEN

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies