Destacada

Calaix de sastre

Rafael d’Amat i de Cortada, més conegut com a Baró de Maldà, va escriure el seu dietari “Calaix de Sastre” durant 50 anys –entre 1769 i 1819– amb la voluntat d’informar i entretenir els seus coetanis.

A la nostra associació hem gosat apropiar-nos del títol de la seva obra per donar nom a aquesta secció del blog. En aquest calaix volem dipositar imatges, notes històriques, anècdotes i tot allò que trobem interessant compartir sobre els valors culturals, històrico-artístics o paisatgístics del nostre entorn, sense límits temporals o geogràfics, però donant protagonisme a Calella.
Sabíeu que el Baró va visitar la nostra vil·la i va fer una crònica detallada de la Festa Major del 1873? L’ajuntament va publicar un llibret que podeu consultar a l’Arxiu i a la Biblioteca: “La Festa Major de Calella a l’any 1783 explicada per Rafael d’Amat Cortada i Senjust, Baró de Maldà”.

Quina impressió es va emportar el Baró sobre Calella? Això és el que va anotar als seus diaris sobre la ciutat:

“Prenguérem tots lo carrer de frente la carretera que en diuen Llarg i, en real veritat ho és tot ell. Que cases tant ben ordenades aquelles!, amb la de Placis de les de més upa de Calella i altres de gust, unint-s’hi un carrer tan espaiós fins a la vora de mar, cap a Llevant. Tot passejant, passàvem revista de les entrades de cases, frontis i demés, amb tanta minyoneta i dones que andaban per allí, sense les moltes en la labor de les puntes i hòmens en ses arts i oficis mecànics, sense los mariners, pescadors, patrons de naus i negociants que hi havia.”

El Gabinet de curiositats dels Salvador

Sis generacions de la nissaga d’apotecaris Salvador van crear i ampliar entre els segles XVII i XVIII una extraordinària col·lecció de més de 30.000 espècimens dels tres regnes de la natura, exposats en mobles bellament decorats, a la rebotiga de la farmàcia que regentaven al carrer Ample de Barcelona. Es van escriure amb els científics més reputats d’arreu del món i amb alguns d’ells van organitzar expedicions per a recol·lectar plantes per la península Ibèrica, les Balears i Portugal.

Si voleu aprofundir en la història d’aquests científics i en el seu llegat podeu consultar el catàleg de la exposició Salvadoriana presentada l’any 2014 i el Manual núm. 2 del Museu de Ciències Naturals de Barcelona publicat l’any 2019.

La Calella dels alemanys, pionera en turisme de vacances

Una Calella de postal

Aquella Calella blanca, lluminosa, afable, silenciosa, feta amb tiralínies, amb carrers paral·lels
al mar, que alternava la seva economia avesada al conreu de l’horta, la pesca i la indústria
tèxtil i del gènere de punt, va veure com la casualitat i el paisatge, van determinar l’arribada
dels primers turistes alemanys. Una invasió pacífica que van comportar pel municipi una gran
revolució i una enorme transformació. Era l’inici d’una “Calella de postal”. De llavors ençà, el
turisme, el sector de sectors, ha representat i representa el seu principal motor econòmic.

En aquest article Jordi Ten fa un interessant recorregut des dels orígens del turisme a Calella i els seus principals protagonistes fins l’impacte que va suposar per a la ciutat i els calellencs l’arribada dels primers alemanys de la mà de Margot Rothe.

El pots llegir aquí:

La Calella dels alemanys, pionera en turisme de vacances

Felip de Saleta i Cruixent: poeta calellenc de la Renaixença

Retrat de Felip de Saleta. 1871

Felip de Saleta va ser un destacat escriptor i poeta vuitcentista que va veure segada la seva trajectòria al morir prematurament quan tenia només 26 anys. Fill d’una família benestant calellenca va néixer a la casa pairal de Can Saleta: Valeri de Saleta, iniciador de la nissaga, va ser militar i governador del vescomptat de Cabrera. Felip va estudiar als Pares Escolapis i dret a Barcelona a on es va relacionar amb altres joves intel·lectuals i va començar a col·laborar a la Gramalla, Bandera Catalana i la Renaixensa. Va publicar els volums de poesia Guspires i el recull de proses Fantasies.

El calellenc Josep Camps Arbós (doctor en filologia catalana per la UAB, catedràtic de llengua i literatura catalanes i professor de la UOC) ha publicat a l’Anuari Verdaguer, revista d’estudis literaris del segle XIX, un profund estudi sobre la vida i obra de Felip de Saleta per aconseguir recuperar la seva figura de l’oblit. El podeu llegir íntegrament aquí:

Felip de Saleta i Cruixent (1851-1877): vida i obra d’un escriptor romàntic gairebé desconegut

El jaciment arqueològic de El Roser o Mujal

Vista general de les estructures / Francesc Antequera. Setembre , 2013

Les diverses campanyes d’excavacions arqueològiques han posat al descobert la part rústica d’una vil·la romana a on s’han documentat diversos murs i part d’un lacus que formarien part d’un centre productor vitivinícola. També s’han recuperat fragments ceràmics de material de rebuig de cuita que indicarien l’existència d’un forn dedicat a la producció d’àmfores i ceràmica comuna en aquest espai.

El turó del Roser

La història de les excavacions

Si voleu ampliar coneixements sobre aquest jaciment podeu consultar els següents estudis:

Lo mal del contagi

“Calella va viure dos brots de pesta bubònica entre 1650 i 1653 que, en un context de fam i de guerra, constitueixen un dur episodi de la nostra història local. El treball present s’ha elaborat a partir de les dades obtingudes en la documentació municipal i en la consulta de bibliografia especialitzada. La seva lectura ens farà conèixer la lluita dels calellencs contra una malaltia contagiosa i descobrirem com el passat es repeteix, en part, en el nostre present. “ Aniol Noguera Clofent

Treball d’Aniol Noguera sobre una epidèmia de pesta bubònica que va afectar Calella durant el s.XVII.

El pots llegir aquí:

Lo mal del contagi – un episodi de pesta a Calella 1650-53 – Aniol Noguera

La terrissa catalana a Calella

L’any 2014 l’editorial “Brau edicions“ va publicar dins la col·lecció “Eines i feines“ el títol “La terrissa a Catalunya“ d’Alfons Romero i Joan Rosal.  La recerca feta per comarques i pobles, es centra a “Calella de Mar“ a la plana 103, i ens fa saber que Calella no gaudia de cap tradició terrissera fins què, a finals del segle XIX, s´hi van establir dos obradors. Can Baldiri de Josep Subirà era més mecanitzat i fidel als mètodes tradicionals. Després es va convertir en rajoleria fins que va plegar als anys 1950. L’altre obrador va ser el dels Fonrodona, construït per Salvador Fonrodona i Soler, que era cosí del Fonrodona d’Arenys, taller on va aprendre l´ofici. Salvador va tenir quatre fills. Els nois van seguir l’ofici del pare. El fill Emili va marxar a Mallorca l’any 1933 on va treballar en una olleria i després va tornar a Calella  el 1947 amb la família i va treballar en aquest ofici amb els seus fills fins a principis dels anys 1960, segons recull el llibre després de la recerca feta.

Eines i feines

La base de la seva producció eren les peces refractàries, aptes per cuinar al foc, com cassoles, olles, tupins i plates de forn, a més de càntirs, gibrells, escorredores i morters, cullerers, plats i xicres. També pel rebost pots i gerres, i per la higiene personal gibrelletes i bacinetes, o altres com guardioles i fireta, i pel bestiar menjadores i abeuradors. També bastoners en columna. Sembla que segons apunten a l´estudi, una de les peces de més èxit varen ser els testos i les columnes per posar-los que van tenir gran acceptació sobretot les que tenien forma de tronc d’arbre. La gran majoria de peces de fang d’aquest taller han desaparegut perquè la ceràmica amb els anys acaba en trencadissa i a més han perdut el seu ús donat que ja no s’utilitzen.

Molts recordarem encara la botiga de Can Fonrodona al carrer Balmes núm. 72 que va tancar no fa més de 3 o 4 anys, ja que en les darreres dècades es varen dedicar a la venda de “menage” per a la casa i els establiments de restauració, a més de gerros i centres de decoració i altres també en vidre o porcellanes, des de copes i gots fins a coberteries, paelles i olles o pots de metall.

Si bé com dèiem difícilment podem identificar peces de Can Fonrodona a banda de que la seva producció era força similar a la que es feia a Breda, si que hi ha unes peces que encara podem rastrejar i que han sobreviscut donat que han mantingut el seu ús fins avui. Segurament no ens equivocaríem en adjudicar la seva autoria a aquells peus o columnes per a test que tanta acceptació varen tenir sobretot les de tronc d’arbre i que encara podem trobar en alguns patis privats de Calella i en un altre lloc accessible a tothom com la nostra parròquia i on es poden trobar les més ben conservades ja que no han estat a la intempèrie sinó al resguard d’un interior.

Quedin aquí, doncs, aquestes anotacions i referències sobre la terrissa catalana a Calella, esperant que tothom que en tingui ganes pugui aportar noves informacions i dades ja que sobre això i les bòbiles de Calella encara hi ha molt per tractar.

Josep Villegas Janer

Cases Cuina

L’Arquitecte tècnic Antoni Paricio, professor catedràtic de l’Escola Universitària d’Aparelladors i Arquitectes de Barcelona va realitzar un treball de recerca sobre “Les Cases de cós al Maresme“ publicat per l’Editorial “Dos Pins” que es va presentar en una sessió de “Diàlegs tècnics” de la AADIPA, Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que es va celebrar el 6 de Juliol de 2017.

Aquest treball fruit de la visita als diferents pobles del Maresme, apunta una singularitat d’habitatges  que s’han anomenat “Cases cuina“ i que només es troba d’Arenys a Malgrat, és a dir, al Maresme Nord o Alt Maresme. Aquesta tipologia de cases recollida per molts historiadors i documentada a les notaries, va ser una forma de facilitar l’accés a l’habitatge. Es tractava d’agafar el terreny en cens emfitèutic (que es pagava el lloguer un cop l’any) i construir només la meitat de la casa. Es feia només la part posterior de l’habitatge en disposar de menys recursos econòmics. A la planta baixa s’hi feia l’escala i una cuina menjador amb la comuna i el safareig a l’eixida i a la primera planta una única habitació. Aquestes cases estaven pensades per acabar-les uns anys més tard quan la situació ho permetés. No és fins a la segona meitat del segle XIX que les cuines surten a l’eixida com una habitació afegida.

A Calella ens han quedat alguns exemples més o menys visibles d’aquestes “cases-cuina”, també anomenades “mitges-cases”.

En trobem dos exemples junts al carrer Riera corresponents als números  de casa 42 i 44 que son poc visibles  ja que en temps més moderns es va aprofitar l’espai lliure fins al carrer per fer-hi un local comercial en planta baixa.

Un altre exemple és la casa del carrer Sant Isidre núm. 78 on la part no construïda es va convertir en un jardinet de la casa que dona al carrer i que facilita molt la visió.

Sant Isidre, 78

El darrer exemple es al carrer Sant Josep núm. 102, també molt visible gràcies a l’Aparcament Mercat 2 que hi ha just al davant, i al qual també a l’espai lliure s’hi va fer un local comercial en planta baixa.

Sant Josep, 102

Son aquests, doncs, els darrers exemples d’aquesta tipologia de cases només construïdes en part i que han arribat fins avui i no sabem per quan de temps més. Serveixi aquesta petita nota d’informació com a testimoni d’aquestes construccions segurament d’entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX.

Josep Villegas Janer

Diàlegs tècnics AADIPA: Les cases de cós del Maresme (06-07-2017)

Jaciment romà de Vilauba

Diga’m com et calces i et diré a quina classe social pertanys… Al món romà el vestit, el pentinat però també el calçat eren elements externs d’estatus: sandàlies d’influència grega, sabates que es lligaven amb tires de cuir al turmell  i botes usades pels legionaris.

A les excavacions que s’estan fent al pou de la vila romana de Vilauba al municipi de Camós entre altres interessants troballes ha aparegut una sandàlia de cuir de mitja canya que es lligava amb cordons i corretges.

Pots consultar la notícia en detall aquí:

Troben una sandàlia del segle VI ben conservada al jaciment romà de Vilauba

Accident aeri al Montseny

Es compleixen 50 anys del terrible accident aeri que es va produir al cim de les Agudes al massís del Montseny el 3 de juliol de 1970. Un aparell Comet 4 de la companyia Dan Air procedent de Manchester es va estavellar amb 105 turistes que tenien previst aterrar al Prat i passar les seves vacances a Calella. Tots van perdre la vida i van ser inhumats juntament amb la tripulació al cementiri d’Arbúcies on un monòlit s’aixeca en record de les víctimes.

Jordi Ten i Figueras –soci de l’entitat– va recollir la notícia al seu llibre: Calella 50 anys pioners en turisme vocacional 1953-2003. Podeu conèixer més detalls sobre l’accident al seu article:

Accident aeri al Montseny

Fotografia: Kim Ricarte Aventín

Sant Quirze i Sant Julita, patrons de Calella

El mes de juny celebrem, poc abans del solstici d’estiu, la Festa Major petita de Caella en honor als seus Patrons Sant Quirze i Santa Julita. Enguany coincideix amb els 200 anys del trasllat de les imatges dels màrtirs a la capella del carrer Bartrina. Mossèn Pere Bellvert ens ho explica amb dades històriques en aquest text: http://parroquiacalella.cat/1/200-anys-de-veneracio-de-st-quirze-i-sta-julita-al-carrer-bartrina/

Qui eren Sant Quirze i Santa Julita? màrtirs cristians protectors dels nens i els pobres segons la tradició. A Calella són venerats el 16 de juny, durant la missa de la secretària, amb el cant dels goigs dedicats als Sants Patrons. https://www.radiocalellatv.cat/els-goigs-de-santa-quirze-i-santa-julita/