A la Parròquia al bell mig de la renglera de bancs i a la banda dreta hi trobem l’altar de la Puríssima amb el retaule pensat, dissenyat i fet per Josep Maria Brull i Pagès, amic dels meus pares, amb l’acord de mossèn Jou i Pares i l’Associació de les Filles de Maria que van fer una col·lecta per ajudar a costejar-lo, es va inaugurar el dia 8 de desembre de 1954, per donar relleu a la talla, obra de Nolasc Valls, instal·lada en una peanya daurada, de Martorell Flaquer.
El retaule està fet amb petites peces de ceràmica de colors i formes diferents, anomenades tessel·les, portades directament des de Ràvena, Itàlia, i algunes encara modificades en el moment de la creació per tal de perfilar llums i ombres. Josep Maria Brull va necessitar quatre mesos per a preparar el retaule, que consta de mes d’un milió de petites pedres. Sols si ens fixem en els ulls de cadascun dels sis àngels, verifiquem que estan formats per vint fraccions de pedres diferents per així aconseguir que tinguin la natural vivacitat que presenten. El mosaic és d’inspiració romano-venecina, estil bizantí.
El treball d’instal·lació a la paret del temple va durar deu dies amb una jornada de dotze hores diàries d’ell mateix i de tres operaris que el varen ajudar, tots molt compenetrats amb el pensament del mestre Brull.
L’any següent, El Sindicat Tèxtil de Calella li va encarregar una escultura: Santa Llúcia, per commemorar la seva patrona. Aquesta peça policromada, d’estil modernista, es d’una serenitat clàssica i posseeix el candor de qui no té res a amagar. Es va inaugurar el dia 24 de desembre de 1955 abans de la missa del gall.
Biografia
Josep Maria Brulli Pagès va néixer a Ascó, a la Ribera d’Ebre, el dia 15 d’abril de 1907. La seva infantesa la passar a Tivissa on el seu pare exercia de mestre. Estudia magisteri a Tarragona i guanyà la seva primera plaça de mestre a Ripollet, al Vallès Occidental, on es va casar i va viure gran part de la seva vida. Allà va entrar en contacte amb el mon cultural de Sabadell i, sota el guiatge del mestre Vila Arrufat, s’inicia en les arts plàstiques a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i a la Llotja de Barcelona.
El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i va esser apartat de l’escola pública, però, a partir de 1944, va començar a donar classe a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell, tasca que desenvoluparà durant trenta anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, i va obtenir nombrosos premis pels seus mosaics, com a escultor, pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d’agost de 1995 a l’edat de 88 anys.
La matèria
Josep Maria Brull i Pagès experimenta i domina diferents tipus de matèria: la terra cuita, el bronze, el marbre, el gres, el granit (la pedra dels còdols de riu) i les pedres calcàries.
La temàtica
Es un escultor figuratiu d’esperit noucentista que reivindica les arrels mediterrànies. Els seus temes són principalment: la dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat, la gent de mar, les escenes costumistes i el treball rural.
Amb el pas dels anys, les seves escultures evolucionen cap a una estilització dels volums, en que predominen les formes geomètriques i la temàtica mediterrània.
Nota: Podeu trobar el llibre Vers la Síntesi de Josep Maria Brull, que detalla totes les exposicions i museus on hi ha obra del mestre català i els retalls de l’Estela, amb les notes de les inauguracions, a l’Arxiu Municipal de Calella. Sols em manca afegir que des del 4 de juliol del 2007, de les seves figures El pinxo i la pescadora en podeu gaudir al Museu de Montserrat.
Montserrat Millàs Jimenez
