CURIOSITATS D’UNA ÈPOCA
Entretenint-me per casa, mirant, gaudint i arxivant papers de Calella, tema que m’apassiona, he pres atenció en un grup de factures de diferents confiteries de la ciutat de finals del 1800 i començament del 1900, que totes parlen de tot tipus d’elements de cera, ciris, espelmes, brandons, torxes i m’ha cridat l’atenció la incidència sobre un tema poc conegut actualment com és la “disminució d’atxes”.
També és curiós veure quantes confiteries hi havia i quins productes s’hi venien, qui hi anava a comprar, si es comptava amb duros i rals o cèntims i pessetes i també les mesures de pes, unces, lliures, terces, que es feien servir al poble fa més de cent anys.
DISMINUCIÓ D’ATXES
Una de les confiteries calellenques que he trobat amb més documentació, és la d’en Salvador Vilar i Batlle, àlies can Rodona de l’antic carrer de Mar (ara Francesc Bartrina) cantonada amb el carrer de l’Església i el tema estrella de totes és la disminució d’atxes (atxa: ciri gros semblant al ciri Pasqual)als enterraments i altres esdeveniments civils i d’església.
No es té la seguretat però sembla ser que es deia can Rodona per la porta adovellada de punt rodó d’entrada a la botiga de l’antic carrer de Mar. A finals del 1800, amb uns 4.000 habitants, tothom de Calella coneixia on era la botiga de comestibles de can Rodona sense haver de posar l’adreça a la carta.
L’1 d’agost del 1910, un estat de comptes de la família d’en Jeroni Martorell ens fa una relació de l’enterrament del seu pare, mort uns dies abans, que s’hi poden veure ja com a cerers en Vilar i en Carreras, dues confiteries de Calella que havien aportat atxes per un valor de 68,40 pessetes a part d’altres detalls curiosos entre ells el fuster Joan Gallart, del carrer Creus 11 que devia fer el taüt i amortallar-lo per 170 pessetes. El manuscrit és d’un germà d’en Jeroni, aprofitant per darrere un paper de la Diputació de Barcelona de quan en Jeroni era responsable del patrimoni.
El total de l’enterrament són 485,90 pessetes repartides entre els portadors d’atxes 127,75, vetlladors a casa del difunt 15, enterrament mitjà parroquial 34, cotxe de cavalls guarnit per l’ocasió 15, lloguer de nínxol 12, i «sepulturer» (enterramorts) 6,25, i Joaquim Vilaplana 17, que devia fer els tràmits de l’enterrament per la funerària. Amb les despeses de l’ajuntament, els honoraris del Sr. Faura junt amb els funerals que es varen fer a les Escoles Pies, el total de l’enterrament va pujar 547,55 pessetes.
Hem anat trobant vàries factures, des del 1880 al 1921 i el tema més desconegut i que més ens xoca, és la disminució d’atxes, que es pesaven abans i després dels enterraments i altres esdeveniments per saber en quilos la cera que s’havia gastat.
És molt interessant una factura de l’octubre del 1879 al setembre del 1890 dirigida als Srs. “Obrers de la parròquia” i que comença amb un ”Asaver” autèntic.
Els “Obrers” de la parròquia de Calella i ja des del començament de la separació de la de Pineda, eren molt importants a la població, i eren membres de les famílies més influents, Salvador, Saleta, Flaquer, Roger i tenien molt de pes tant a l’església com a la universitat, (ajuntament).
Sorprèn avui en dia, la quantitat d’estris de cera que es comercialitzaven, brandons a pes, torxes, candeles, disminució d’atxes, atxes noves i a trossos, ciris, i també al mes d’abril (segurament pel ram) concretament per l’Obra Parroquial 17 palmes i el seu transport.
Una altra factura també manuscrita de can Rodona d’una família desconeguda entre els anys 1891 i 1895, doncs es guardaven els deutes diversos anys, torna a parlar de la disminució d’atxes en primer lloc. Buscant el detall, trobem que va servir per l’enterrament del cunyat al desembre del 1891, del fill, al febrer i del pare al maig del 1895.
Aquesta pràctica ancestral de la disminució d’atxes, devia durar fins a la guerra del 1936, ja que disposem d’una factura dirigida a can Rodona del juliol del 1925 de la cereria Vda. de Domingo Mata de Barcelona que valora les ceres refusades segons les 3 o 4 estrelles que portava cada una de les seves espelmes d’acord a la categoria. Així s’abonava 1,50 pessetes menys per quilo del preu facturat segons les estrelles i 1,75 pessetes menys per quilo si eren d’un altre fabricant.
Disposem de tres factures de tres confiters de Calella de l’enterrament de la senyora Elena Clarens a l’abril de 1899, una oficial amb timbre de 10 cèntims d’en Salvador Vilar i Batlle, una de “La Marina” d’en Miquel Masriera al carrer de l’Església 40 substituint els “ultramarinos” d’en Pere Boada i una altra de l’Enric Pous, “l’Escanyapares” al carrer de l’Església 9, casa que va anar a terra al 1980 i el solar és ara la plaça de l’Església; les dues en negra.
Són moments de grans canvis monetaris i de pesos i mesures. Un dels pastissers compta amb rals i l’altre en pessetes i cèntims.
Una altra factura de can Rodona al 1921 per l’enterrament d’en Joan Serra, àlies Aleix, mestre d’obres del carrer de l’Església amb la ja coneguda disminució d’atxes i del mateix enterrament, tenim una altra factura d’en Miquel Carreras confiter del carrer de la Bruguera.
Durant aquests anys, el Sr. Miquel Carreras es mor i s’anuncia ja com a Vda. de Miquel Carreras i es posa el dol pertinent posant de negre una de les cantonades de la factura
De la confiteria i comestibles Miquel Carreras disposem d’una factura de l’any 1888 completament modernista, impressionant amb un encapçalament xilogràfic (gravat al coure) amb una nena amb els braços oberts que fa de ninot de mona de Pasqua central, que s’havia fet servir per comprar ciment a un mestre d’obres veí. L’encapçalament ens detalla que es servien refrescos a domicili i que disposaven d’un gran assortit de xarops i licors de totes classes. De “La Puríssima “de can Carreras tenim també una bossa de paper multiús amb l’anagrama M. Carreras, l’adreça, Bruguera 58 i l’especialitat de la casa, “la tortada”.
Curiositats de l’època, una factura d’en Josep Vidal al 1906, confiter d’Arenys de Mar i parent de la casa de can Rodona, els borregos i els melindros es compten per dotzenes i no es fa servir el sistema decimal per quilos encara i es compta per lliures i unces.
Els de can Rodona, com la majoria de calellencs ben posicionats, tenien un carruatge que havien de cuidar i anaven al baster calellenc Narcís Tió pels arranjaments, ja que li havien comprat diversos cascavells i un fuet i per alimentar l’animal compra garrofes d’en Vilar i Janer, segurament a la botiga que travessava del carrer de Jovara 262 al d’Anselm Clavé 120.
Una nota interna de can Rodona escrita per davant i darrere, del desembre del 1900 al setembre de 1901, ens fa veure la confiança i intimitat que tenien amb la clientela doncs tenen com a parroquians a l’”Escaña gats”, “Dña Constáncia”, en “Puig del gos”, el “Carabineroviudo”, en “Polit”, la “Dona dels sifons”, en “Ricardo carreteras” i al darrere del mateix escrit parla de molts derivats del porc, botifarres, sagí, llardufes, pernil, cansalades, tot comptat amb terces.
En Francisco Vilar de can Rodona, pare d’en Salvador Vilar i Batlle estava subscrit a la revista diària “La Publicidad”, pagava per tres mesos de subscripció, a l’any 1886, vint-i-un “rals de villó” Entre notes manuscrites d’en Francisco Vilar de Calella i en Josep Vidal d’Arenys de Mar, comerciants i cosins al mateix temps, tenim la que ens fa saber que tot i haver-hi tren feia anys, portaven els borregos i altres productes de poble en poble amb tartana.
Una factura de can Rodona a nom del “Casino de la Aurora” ens diu que en diferents dies de setembre i octubre es varen gastar 22 espelmes amb un preu de 23 pessetes i 31 cèntims
El “Casino de la Aurora Social”, d’esquerres, instal·lat als començaments del carrer de la Bruguera, va ser hereu del “Casino Republicano” i antecedent del de “La Pau Social” que va ser absorbit més tard per la “Cooperativa de consum La Amistat”.
Una cosa que fem servir encara de l’antigor és comptar per dotze les hores del rellotge, les dotzenes d’ous, les dotzenes de mitges i mitjons a les fàbriques de generes de punt, caixes d’ampolles de vins, caves i altres begudes. Serà perquè la dotzena és de bon repartir en dos, tres, quatre, sis, cosa que probablement és va tenir en compte a l’hora de posar-ho en caixes per emmagatzemar i de fer els primers nombres.
A la botiga de can Rodona i entremig de pots de conserva, ampolles de licor i paquets de sabó, no hi faltava la fornícula amb la Verge corresponent i flors naturals del dia.
Va ser de les últimes botigues a Calella on es varen vendre ciris per anar a la processó i la mainada recordava, amb una mica de respecte i recel, que s’hi venia pega dolça i sidral a poc preu. L’última persona que va regir el negoci familiar, va ser la Conxita Vilar i Bosch que va morir soltera, però amb minyona, a la casa del carrer de Mar (Bartrina) als anys 70s conservant l’essència de la botiga de pares i avis que recordava els bons temps passats de finals del XIX i començaments de segle XX.
El seus pares eren Salvador Vilar i Batlle i Dolors Bosch i Bolivar. (Informació extreta del padró de 1930, carrer de Mar).Tenia un germà, Joaquim Vilar (Quimet), que es casà amb una cosina de can Paielleta, (Llobet Catà) i que vivia al carrer de la Riera.
Les contribucions industrials que es conserven a l’arxiu des de 1880 són una bona font per saber les diferents persones que pagaven segons l’ofici i es pot fer un seguiment. Així, per exemple, l’any 1885-86 apareixen com a confiters: Josep M. Terradas al carrer Jovara, Miquel Carreras al carrer la Bruguera, Antonio Mir al carrer Sant Josep, Francisco Vilar al carrer de Mar (Bartrina) i Maria Clavera a la Plaça de l’Ajuntament (més tard Salvador Burcet).
Autor: Josep Llobet i López
Col·laboració d’en Jordi Pérez i Corrales de l’Arxiu Històric Municipal i d’en Jesús Rodriguez Blanco.
Fotos, documents i monedes de l’arxiu col·lecció Llobet-Sagrera
