AQUEST ARTICLE ÉS LA TRANSCRIPCIÓ DE LA RESSENYA HISTÒRICA SOBRE LA CAPELLA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA QUE VA REALITZAR PERE PUIG A L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL 2021. TAMBÉ ÉS L’ADAPTACIÓ D’UN ARTICLE JA PUBLICAT A CALAIX DE SASTRE: NOTES SOBRE LA CAPELLA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA (1763-1777)
L’any 1449 el bisbe de Girona Bernat de Pau, es fa resó de la súplica dels «bons homes que habiten al lloc de la Calella» que li demanen de tenir un lloc de culte on viuen, atès que l’església parroquial de Santa Maria de Pineda és molt lluny i que per assistir als oficis religiosos han de deixar el lloc sense protecció amb el perill que al ser fora sigui atacat pels pirates enemics
de la fe cristiana. Varen proposar que la capella que volien bastir fos sota l’advocació dels sants Abdó i Senén, patrons dels hortolans. El bisbe va donar facultat per construir «una nova capella» en referència a la que ja existia aleshores dedicada a Sant Quirze i Santa Julita a la vall de Capaspre. Aquests sants van ser, juntament amb sant Galderic, els primers patrons dels llauradors i pagesos dels Països Catalans, sobretot dels hortolans, sent a partir dels segle XVII substituïts progressivament per Sant Isidre a partir de la penetració cultural i política castellana.
La seva popularitat a les terres de parla catalana fa que també rebin altres denominacions com sant Nin i sant Non, els sants de la Pedra o, a Mallorca, sant No i sant Ne.
L’any 1452, un altra document del mateix Bernat de Pau, autoritza el culte a la capella de Calella dedicada a «la Santíssima Verge Maria i als sants Abdó i Senén i Sant Elm», el que dona per fet que també el patró dels mariners era venerat al lloc.
El creixement de la població fa que es demani la constitució de parròquia segregada de Pineda pel lloc de la Calella i que el Papa Clement VII concedeix l’any 1527. L’any 1528 el Vicari General de la diòcesi de Girona Just Peris, es trasllada a Calella on fa estendre l’acta de construcció de la nova església parroquial, habilitant com a parròquia interina la capella de Sant Elm. La nova església es consagrà el 30 de novembre de 1564 sota patrocini de Santa Maria i Sant Nicolau.
En ocasió de l’enderrocament de la primera església parroquial el 26 de gener de 1747, per l’esfondrament del campanar, la capella de Sant Elm va tornar a esser parròquia provisional.
Era també lloc de reunió de la primitiva Universitat de Calella on els Jurats i els membres del Consell General prenien les seves decisions, fins que l’any 1671 es compra una casa a la plaça per ser la Casa del Consell i que posteriorment seria la casa de l’Hostal.
Retrocedint en el temps, sabem que l’any 1230 un llegat del senyor del castell de Montpalau esmenta la capella de sant Quirze situada al Capaspre a prop del manso Salvador. Aquesta primitiva capella estava lluny del nucli costaner de Calella i era visitada sovint pels calellencs que l’any 1671 hiporten les relíquies dels sants patrons que havien estat adquirides per donació del Reverent Mathià Riba d’Olzinelles i que es varen dipositar dins d’un reliquiari d’argent.
El Dr.Pau Calça, prevere, era qui anava 4 cops l’any a dir misses a la capella, fins a la seva mort l’any 1730. Des d’aquesta data, de mica en mica, la capella es va anar abandonant fins haver-la de substituir pel seu estat de ruïna. Per això, l’any 1763 es va decidir canviar la seva ubicació per la precarietat del terreny i el perill d’enderrocament. Es va demanar a la família Salvador que cedissin unes terres per construir una nova capella, però no varen voler i va ser la família Mallol i March qui va facilitar el trasllat mitjançant la donació d’unes terres situades prop de la riera (en el lloc anomenat l’Aulet d‘en March) per realitzar la seva construcció. La nova ubicació fou més propera al nucli de població de Calella.
L’any 1777, el que va ser l’administrador de l’Hospital de Pobres i Pelegrins de la Vila de Calella, Pau Aromir i Padrell, prevere, va utilitzar el llibre de comptes de l’hospital per escriure un conjunt de notes, distribuïdes de manera desordenada entre els espais en blanc de les pàgines del llibre, per explicar diverses situacions viscudes per la capella de Sant Quirze i Santa Julita.
Els administradors de l’hospital ho eren també de la capella dels Sants Patrons i, per aquest motiu, s’explica que s’utilitzés el llibre de comptes del’hospital per escriure-hi aquestes anotacions referides a la capella.
«El dia 16 de juliol de 1763 es va col·locar la primera pedra per laconstrucció de la nova capella de Sant Quirze i Santa Julita. El dia 16 de Juny de 1771 es va anar a la capella amb solemne processó, i es diguéuna missa cantada amb músics. La llicencia per la benedicció de lacapella va costar a Girona 4# (lliures) 10 (sous). L’acte de cessió del terreny, que donà Josep March i Mallol, es va fer a 12 de Juny de 1763 acasa Cortada de Calella. AHMC Llibre de comptes de l’Hospital de Calella 1709-1813 C-447 NR2961. Foli 103
A conseqüència de les rierades i del terratrèmol de 1798, la nova capella va quedar esquerdada i molt malmesa, de manera que l’any 1820 varen ser traslladades les imatges i les relíquies a la capella de Sant Elm del carrer del Mar, avui de Francesc Bartrina, i de mica en mica la capella de prop de la riera va anar caient fins a desaparèixer.
Encara que avui no hi ha restes visibles, la podem ubicar prop d’on havia estat l’escola Dr. Salicrú.
La Capella de Sant Elm, ara ja capella de sant Quirze i Santa Julita, és actualment el lloc de culte més antic de Calella.
Que hagi estat escollida per l’Associació d’Amics del Patrimoni Històric de Calella per aquesta assemblea anual, ens porta a tancar el cercle dels usos que ha tingut aquest indret i que ens recorda que les grans decisions que afectaven a la Vila, es prenien aquí.
