Les primeres notícies que es tenen sobre com va començar a dir-se el nom d’aquest carrer “de la Bruguera”, és que bé d’una antiga gorgera. Ens ho diu l’Albert Giol i Galzeran en el llibre “Calella, su origen y evolucion” a la pàgina 31, segurament influïts per en Giol, ens ho ratifiquen en Jesús Rodríguez Blanco a la pàgina 22 del seu llibre “Els topònims de Calella”, en Domènec Mir i Moragues en el seu llibre la “Compilació històrica de Calella” i finalment mossèn Ignasi Colomer en el llibre “Els topònims de Calella” parlant del carrer de la Bruguera, ens diu que ve d’una antiga gorgera.
Avui dia no sembla que ni als terrenys del “Rierany dels Frares” ni els de la riera del carrer de les Ànimes, hi hagi hagut mai tanta aigua com per engorgar-se i fer una bassa prou potent per agafar-ho de referent i acabar com a topònim, però fa temps la situació podria ser molt diferent, resultat de l’extracció d’argiles durant molts anys dels terrissers locals fent clots on s’hi podria haver acumulat molta aigua.
El nom dels carrers a Calella i a la majoria de poblacions, comencen sortint del nucli més antic, en aquest cas la Plaça. El carrer “de Mar” ara Bartrina era el que anava de la plaça a mar (a Pineda i a Malgrat aquest carrer encara conserva el nom del carrer de Mar), carrer de “La Riera” el que anava de la plaça a la riera, carrer “del Roser” el que anava de la plaça a l’antiga ermita ara desapareguda “del Roser” sobre l’actual hospital, carrer de “l’Església” que anava de la plaça a l’església, i perquè no pot ser carrer “de la Bruguera” amb el “de la” com encara conservem la majoria de calellencs i documentat ja al segle XVIII, com el carrer que anava de la plaça a un lloc on predominaven els brucs, “una bruguera”.
Una bruguera o bruguerar, segons l’Enciclopèdia Catalana, és un lloc on predominen els brucs que junt amb l’arboç forma part del sotabosc de les nostres muntanyes.
Consultant a en Jesús Rodríguez per saber-ne més ens diu:
“El tema del carrer Bruguera o de la Bruguera. Com saps és un carrer que es va desenvolupar cap a finals del segle XVIII: el 1819 ja es trobava completament consolidat amb nom i tot amb 54 cases (als seus inicis, 1756 tenia 10 cases i es coneixia com L’Areny).
El nom de Bruguera és perfectament adient, el sotabosc de les muntanyes es podia estendre perfectament per la plana; també el Poble Nou de Pineda, a sota de can Teixidor tenia com nom més antic, l’Ullastre, o sigui un lloc d’oliveres bordes.
I ara anem al tema de “gorguera”: estic d’acord amb tu; els rieranys de la zona no poden crear un gorg autèntic.
Podria ser una errada de lectura de Giol, però també tinc una idea una mica més complicada: donada que a la zona de llevant del poble, al carrer S. Antoni notòriament, però en altres llocs també, hi havia vetes d’argila que servien per fer maons i alimentaven una indústria rajolera que va arribar fins al segle XX, és possible imaginar que els llocs d’extracció de l’argila, que es podien reomplir parcialment d’aigua dels rieranys, o filtració de mar, la gent li donessin per nom “gorgera” o sigui un lloc de gorgs, basses parcialment reomplertes d’aigua, com sovint passa per assimilació. Giol podia haver sentit aquest nom i el podia haver assimilat a Bruguera. Sigui com sigui, no es pot dubtar que el nom consolidat és Bruguera”.
Com bé diu en Jesús les argiles que han fet servir els terrissers a Calella, que n’hi ha una vintena documentada, tant per fer maons, rajoles i totxanes en bòbiles per construcció de cases, com els que feien estris de ceràmica de casa, plats-i-olles en torn i forn que venien en botiga pròpia, són els que aprofiten els sediments del rierany del carrer de “Les Ànimes” fins al punt de fer-se un aqüeducte d’uns 60 metres, documentat en diverses fotografies de finals del XIX i que portava aigua en un safareig per ús de pagesos i terrissers.
Els nascuts als anys 50,s recordem al carrer Monturiol cantonada amb Ànimes davant del Parkinsol, abans de construir-hi l’edifici actual, un hort de can Llobet Dulsat que s’hi havia de baixar amb una escala agafada a la paret, uns 5 metres de fondària, resultat de centenars d’anys d’extracció de terres, segurament argiles, i pel carrer de Sant Antoni 79 a can Francesc Llobet i Prunell, i per la mateixa raó, als lavabos s’hi havia de baixar diferents esglaons perquè eren més avall que la planta baixa. Al mateix carrer Monturiol nombres 8 i 10 al costat de can Llobet Dulsat, les cases tenen prou fondària per a encabir-hi un garatge per cotxes.
Quan es varen fer els fonaments de l’edifici del Parkinsol de 3 plantes de fondària en un solar dels hereus d’en Llobet i Guri, i també a l’edifici de l’actual “Bon Preu” abans “Vapor Nou” dels mateixos propietaris, va sortir una deu d’aigua subterrània que podria haver anat omplint els forats que deixaven els terrissers.
A l’altre rierany, “el dels Frares”, els germans Fontrodona, “Els grossos” o també de can “Plats i olles” del carrer Balmes, m’explicaven que el seu avi terrisser que va venir de les illes, una vegada esgotada l’argila de la seva parcel·la, comprava l’argila de les cases dels veïns, fins al punt que s’hi van poder fer uns soterranis.
Àmfora vinària feta a Calella exposada al Museu-Arxiu
Podem comentar també que ara fa 2000 anys, els romans, varen trobar que l’argila de la riera de Calella era prou bona i suficient per fer àmfores vinàries de diverses marques, “HILARI”,”MAX”, “ACASTI”, i exportar vi de la “Laietana” (que segons “Plini” no era de molta qualitat, però era abundant), a diferents llocs de l’Imperi, ja que s’han trobat restes d’aquestes àmfores amb aquests noms des d’Anglaterra al “Monte Testaccio”, turó de més de 200 metres d’alçada a la mateixa ciutat de Roma, però probablement, devien esgotar la deu, ja que l’aventura dels romans a l’explotació de “la Vil·la” del Roser no va durar més de 150 anys.
Calella 7 d’abril del 2024
Escrit, fotos i documents d’en Josep Llobet i López
