Cases de cos a Vilasar de Dalt © La casa de cós al Maresme. AADIPA. COAC.
L’Arquitecte tècnic Antoni Paricio, professor catedràtic de l’Escola Universitària d’Aparelladors i Arquitectes de Barcelona va realitzar un treball de recerca sobre “Les Cases de cós al Maresme“ publicat per l’Editorial “Dos Pins” que es va presentar en una sessió de “Diàlegs tècnics” de la AADIPA, Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que es va celebrar el 6 de Juliol de 2017.
Aquest treball fruit de la visita als diferents pobles del Maresme, apunta una singularitat d’habitatges que s’han anomenat “Cases cuina“ i que només es troba d’Arenys a Malgrat, és a dir, al Maresme Nord o Alt Maresme. Aquesta tipologia de cases recollida per molts historiadors i documentada a les notaries, va ser una forma de facilitar l’accés a l’habitatge. Es tractava d’agafar el terreny en cens emfitèutic (que es pagava el lloguer un cop l’any) i construir només la meitat de la casa. Es feia només la part posterior de l’habitatge en disposar de menys recursos econòmics. A la planta baixa s’hi feia l’escala i una cuina menjador amb la comuna i el safareig a l’eixida i a la primera planta una única habitació. Aquestes cases estaven pensades per acabar-les uns anys més tard quan la situació ho permetés. No és fins a la segona meitat del segle XIX que les cuines surten a l’eixida com una habitació afegida.
A Calella ens han quedat alguns exemples més o menys visibles d’aquestes “cases-cuina”, també anomenades “mitges-cases”.
En trobem dos exemples junts al carrer Riera corresponents als números de casa 42 i 44 que son poc visibles ja que en temps més moderns es va aprofitar l’espai lliure fins al carrer per fer-hi un local comercial en planta baixa.
Un altre exemple és la casa del carrer Sant Isidre núm. 78 on la part no construïda es va convertir en un jardinet de la casa que dona al carrer i que facilita molt la visió.
El darrer exemple es al carrer Sant Josep núm. 102, també molt visible gràcies a l’Aparcament Mercat 2 que hi ha just al davant, i al qual també a l’espai lliure s’hi va fer un local comercial en planta baixa.
Son aquests, doncs, els darrers exemples d’aquesta tipologia de cases només construïdes en part i que han arribat fins avui i no sabem per quan de temps més. Serveixi aquesta petita nota d’informació com a testimoni d’aquestes construccions segurament d’entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX.
Josep Villegas Janer
Diàlegs tècnics AADIPA: Les cases de cós del Maresme (06-07-2017)
