Als segles XVIII i XIX en plena guerra Gran primer, (1793-1795) anomenada també guerra dels Pirineus o de la Convenció i la guerra del Francès després (1808-1814), amb una Calella pròspera, tenim un document de graduació “en el Arte de Boticario” i una làpida al cementiri, segurament la més antiga, d’en Francisco Có i Viñes, també alcalde de Calella (1820) provinent d’una nissaga de més de 300 anys a Calella
Un document i una làpida
Una mica d’història sobre un document del segle XVIII del nostre arxiu particular documentat a l’any 1784, amb el segell oficial de Carles III i valor de vuitanta-vuit maravedís, d’en Francisco Có “mancebo Boticario de la villa de Calella”, de la seva “graduacion del Arte de Boticario” a la universitat de medicina, per passar exàmens per continuar l’ofici del seu pare a qualsevol lloc del Principat.
Quatre fulls manuscrits en castellà amb una lletra preciosa i molt entenedora i la seva làpida del nostre cementiri, segurament la més antiga, recuperable i única, que la devien traslladar de l’antiga sagrera de l’església parroquial de Calella, làpida feta de ceràmica cuita, de 42cm. d’alçada x 54cm. d’amplada i amb el número de nínxol 451 del grup Antic entrant a mà esquerra, amb una capa de vernís blanc amb les lletres gravades amb motlle, on diu que va ser ajudant de farmàcia de l’exèrcit al 1794 i va morir amb 88 anys a l’octubre del 1851 havent passat la guerra del Francès.
Fent càlculs senzills, “el mancebo”, tenia 21 anys quan va passar i aprovar els exàmens de farmacèutic.
Seguidament us posem la còpia del document original seguit de la seva traducció
Transcripció:
Document Francisco Có
Nosotros los decanos docentes don Pedro Guell Excelentíssimo=Cathedratico extraordinario de Medicina de la Universidad de Valencia, Presidente de la Academia Medico=Practica, Numerario de la Real de Ciencias Naturales, y artes de la Ciudad de Barcelona en la direccion de historia Natural, theniente de Protho=Medico por Su Majestat (que Dios guarde) en el presente Principado de Cataluña; don Ignacio Muntaner Socio antiquior (honorario) de la referida de Ciencias Naturales, y Artes, y su direccion en la direccion de optica y Censor en la citada Medico=Practica,; Y don Francisco Salvá Socio en esta, Examinadores en el presente Principado por los il·lustres Señores Presidente, y Protho=Medicos del tribunal del Real Protho=Medicato de estos Reinos, Alcaldes, examinadores, y Jueces Maiores en ellos de los medicos, Cirujanos Boticarios etcetera y usando de las facultades a Nosotros tribuidas por Su Señoria con Real despacho su fecha en Madrid a veinte y tres agosto mil setecientos setenta.
Por quanto es muy justo, y conforme a la razon, que los que se han fatigado en los estudios de alguna arte, trabajando baxo la enseñanza de aquel de que
salieron suficientemente peritos, sean condecorados con la graduacion que les corresponde a sus Personas, y meritos; Por tanto en consideracion que Francisco Có mancebo Boticario natural de la Villa de Calella, Obispado de Gerona, hijo legitimo y natural de Jaime Có tambien boticario de la mesma villa, y de Theresa Có y Viñes consortes vivientes, ha practicado el arte de Boticario por el tiempo prescrito y necesario, por cuio motivo habiendo parecido ante Nos con un memorial presentado a su Excelencia y Real. Acuerdo con el qual se suplica se sirva su Excelencia providenciar que el theniente de Protho=Medicos le admita a examenes, y concluidos, hallandole hàbil, le expida el correspondiente titulo en vista de que el nombrado Francisco Có nos presento la fe de su bautismo, y las certificaciones de haver practicado el Arte de Boticario por el tiempo, y con las circumstancias prescritas en el capitulo sesenta y seis de las constituciones de Cataluña, celebradas en el año mil setecientos dos, de tenir toda limpieza de sangre, de su vida y costumbres, y de haver tambien hecho el deposito correspondiente, de haverte examinado Francisco Morer y Francisco Pau y Claret Consules actuales del collegio de Boticarios de la presente Ciudad en quanto a lo practico en sus operatorios, y en quanto a lo especulativo en nuestra presencia, y en otros examenes haver dado cabal satisfaccion y, legitimas repuestas, y por consiguiente haver quedado habilitado, y aprovado “Nemine discrepante” (sin que nadie discrepe) segun todo asi
resultas de las diligencias, que quedan en el Oficio de nuestro tribunal : Por ende atendido lo referido por la autoridad del Oficio, que exercemos, hacemos saber a todas y qualesquier persones de qualquier estado, grado, y condicion, que sean, y a quienes este nuestro Despacho fuese presentado, que el referido Francisco Có debe ser admitido conforme como a benemerito lo admitimos para exercer y usar de dicha su arte de Boticario, y tenir Botica al Publico para ello en qualquier Ciudad, Villa o Lugar del presente Principado pues que aprovando la Santa fe Catholica, Apostòlica Romana, juro a Dios, y a su Santa Cruz en forma de derecho de haverse bien, y cumplidamente en el uso, y exercicio de su arte de estar siempre a la obediencia del Tribunal del Real Protho=Medicato y de su Lugar-theniente en esta de Cataluña de servir de valde a los Pobres de defender la Concepcion de la Inmaculada Virgen Maria, de ser leal Vasallo de Su Magestat (que Dios guarde), y de sus succesores la Real Corona, de no consentir a conspiracion alguna que sea contra Su Magestad antes bien si noticia tuviere de tal procurara con todo zelo ponerlo en noticia de los Ministros, y Justicias, que mas presto pudiere; que preparara los medicamentós segun la concòrdia de Cataluña, que no despachara remedios internos sin especial receta de Doctor en Medicina aprovado y no admitira receta alguna de cirujano tocante a lo interno baxo pe-
na de veinte y cinco libras en caso de contravencion exigidera de bienes propios. Y para que conste lo referido, y no se ponga impedimento alguno al nombrado Francisco Có, mandamos despachar el presente firmado de nuestra mano, rubricado por los Señores examinadores, sellado con el comun de nuestro oficio, y por el Secretario de nuestro tribunal refrendado.
Dado en Barcelona a los veinte y tres dias del mes de Diciembre de mil setecientos ochenta y quatro.
Firma Don Pedro Guell
Yo Felix Veguer y Avellà Excelentisimo del Rey Nuestro Señor que Dios guarde numerario de su collegio de la Ciudad de Barcelona y de su tribunal del Real Prothomedicato de Catalunya lo hize escrivir por su mandado de acuerdo del Theniente y Examinadores. Firma
Registro a continuacion de las diligencias al referido efecto practicadas. Firma
RESPOSTA I ESCRIT D’EN JESÚS RODRÍGUEZ
Preguntant-li a en Jesús Rodriguez si sabia on varen exercir de metge els Có i alguna referència d’aquesta família que ens pogués aportar més dades, ens va contestar ampliant la nostra informació amb el següent escrit de més de quatre pàgines:
QUÈ SE SAP DELS CÓ, al menys el què jo sé, que pot no ser el mateix.
La família Có no pertany al grup de famílies més antigues, les procedents del Capaspre. Segurament, van venir amb les onades de creixement de la darrera dècada del segle XV i començament del XVI que és quan comencen les referències. I evidentment, eren gent de mar.
El 1524, apareix ja un Salvador Có a la llista de peticionaris per a què els notaris Coll tinguessin oberta escrivania a Calella el dimecres i divendres, i els llibres de Cort.
El 1527 ja apareix Jaume Có, pescador en una llista de prohoms, de caps de casa de Calella que van ser presents a la recepció del vescomte de Cabrera, Fadrique Enríquez de Cabrera i el 1528 el tenim ja molt documentat per ser un dels que van vendre una parcel·la per fer el cementiri de l’església de Calella, el situat part a tramuntana i part a ponent, o sigui inici del carrer Bruguera i part de la plaça davant el portal gran de la parròquia. Al costat del seu parent, Antoni Có àlies Terre, mariner i documentat el 1528 dins del signant del censal per compensar al rector de Pineda. I també apareix com a obrer de la parròquia en dos ocasions.
El fil és prim, no podem establir la filiació però l’alternança de noms ( Jaume, Antoni, Bernat) és una clara senyal de filiació, però aquest fil ja no es perd. Antoni Có serà el personatge que lligui aquesta nissaga de pescadors a patrons de naus.
El 1547 és esmentat un Pere Có, mariner casat amb una pubilla de Flaquer de Vall. Aquest Pere Có era germà hereu d’ Antoni Có, a qui el 1559 fa definició de drets per haver rebut la legítima
El 1548, Antoni Có, participa com a síndic a la compra dels terrenys per aixecar la torre de Mar. I era obrer de la parròquia aquell any, clar.
El 1558, tenim unes referències més completes: Eulàlia Có és citada com a vídua de Jaume Có, pescador i fa àpoca de dot a favor del seu cunyat Antoni Có, pescador. Aquesta Eulàlia, vídua de Jaume Có fa testament el 1573.
El 1563, Antoni Có apareix com a tutor de Quirze Có, fill del difunt Jaume Có, pescador.
El 1571 es fa un lliurament de comptes per part de Pere Có àlies Flaquer de Vall i d’Antoni Có per la tutoria de Quirze Có.
El 1579, Quirze Có, mariner, hereu de Jaume Có, fa definició de drets a favor del seu oncle i tutor Antoni Có.
El 1579, un Bernat Có, apareix també com a síndic.
El 1587, Quirze Có es casa amb Caterina, intervenint en el seu dot l’oncle Antoni Có; el mateix any una filla d’Antoni Có, Maria es casa amb el pescador Jaume Teixidor.
El 1588, Antoni Có, apareix com a patró de barca a les llistes encarregades per Felip II després del desastre de la Invencible.
El 1593, Antoni Có, patró de nau casa a la seva filla Joana Anna amb Montserrat Domingo àlies Có, aquest era originari de Riudarenes i d’ofici teixidor de lli i cànem. Es la darrera cita de tal patró.
El 1599, apareixen a l’acte del privilegi de tenir jurats, clavari i consell, Montserrat Domingo àlies Có, com a testimoni i Bernat Có, com conseller de bossa segona.
El 1605, tenim un Bernat Có, jurat. Aquest va ser part d’un plet posat pels jurats de Calella contra els familiars del Sant Ofici en 1612 per raó que aquests fent abús del privilegi eclesiàstic que li suposava ser membres de la Inquisició, es negaven a pagar els impostos i recàrrecs municipals.
El 1612 tenim constància d’un altre Có, Joan Có que era calafat i es casa amb Jerònima Có, filla que era de Montserrat Domingo àlies Có.
La família Có va tenir una gran participació a la universitat: els anys 1632, 1635 i 1654 a Antoni Có; aquest Antoni Có va casar el 1632 la seva filla Margarida amb Pau Llobet, mercader de la ribera de Sant Pol. Una prova més del seu ascens social.
El 1660, un Francesc Có apareix com a jurat en els actes del procediment per a la compra de les relíquies dels patrons.
El 1678 tenim a un altre Bernat Có, amb residència al carrer de Mar i l’any següent, a un Antoni Có, al carrer de Mar i més tard, el 1701, al mateix Antoni Có al carrer Església que tot just estava començant a créixer.
Reitero, això no permet establir una successió directa però no hi ha el menor dubte que són el mateix grup familiar, pot ser amb dues branques, una domiciliada al carrer de Mar i altra al carrer Església.
No tinc moltes dades del XVIII però es podrien seguir fàcilment en el quaderns del Cadastre i els mateixos llibres del Cadastre. En qualsevol cas, la família Có va tenir una participació modesta en els afers públics, regidors de Calella al començament del XVIII, en contrast amb les dècades finals.
El 1738 era regidor de l’ajuntament, Joan Có.
Ara ja entrem en terrenys més sòlids. Es segur que Pere Có, comerciant amb botiga oberta al carrer Jovara, havia estat regidor el 1740, el 1758 i 1759; la botiga apareix documentada el 1785, era l’avi de Francesc Có.
Fill d’aquest Pere és Jaume Có i Forest, casat amb Teresa Vinyes, que va fer pràctiques amb Josep Salvador Riera el 1758-59 i treballa com a mosso o “mancebo de botica” entre 1771-1777, aprenent l’ofici treballant amb ell . Va ser “síndic personero” a l’ajuntament el 1773 i membre de la junta d’obres de la reconstrucció de la parròquia entre 1787 a 1792, dates en que es varen culminar una part de les obres, com el campanar. Era del grup de regidors més liberals capitanejats per Saleta i enfrontats als més conservadors d’Aromir. No tenim el seu títol però va ser apotecari titular a Calella entre 1797 a 1814.
El seu fill, Francesc Có i Vinyes (1763-1851, octubre, 10)
Es va examinar a Barcelona, al consell del Protomedicat a 23 de desembre de 1784. Em va fer gràcia la barreja d’obligacions de l’acta: atendre als pobres de franc, defensar el dogma de la Immaculada Concepció, no fer preparats “interns” (pastilles, xarops, …, però sí pomades i ungüents) sense recepta de metge ni acceptar recepta de cirurgians (que eren considerats poca cosa més que barbers, bons per fer sagnies i para de comptar), ser bon vassall de la corona i no permetre conspiracions contra ella,… Curiós.
Va participar a la Guerra Gran o guerra contra la Convenció (1793-95) a la campanya de 1794, que va ser molt popular a Catalunya (al menys mentre la victòria va acompanyar) i ingressà al Col·legi d’apotecaris de Barcelona el 1797.
El 1800 tenia al carrer de S. Ramón, l’antic call, de Barcelona, una farmàcia.
No acaba la seva vida aquí: segurament, els canvis provocats per la llarga guerra del francès el varen fer retornar a Calella. Aquí el tenim com alcalde liberal constituint l’ajuntament el 15 de març de 1820; va sobreviure a la repressió de 1824 i el 1836 el trobem a la llista de les 86 persones amb dret de vot per eleccions locals per pagar una contribució directa de 128 rals (mitjana) amb residència al carrer Jovara, 39, la casa pairal del seu avi Pere Có i el mateix any apareix dins del privilegiat grup de 10 electors a Calella a diputats nacionals, amb la mateixa adreça i es fa constar que és per la llista de “capacitats”, o sigui professionals liberals.
Evidentment, Francesc Có apareix a la llista d’electors de 1839 (que eren 43 per Calella), a la del 1841 ( que eren 57 persones), a la molt restringida de 1847 que eren 19 persones amb dret de vot i, encara, a la de 1852 que eren 37 persones, on apareix amb un líquid imposable de 2849,21 rals. Aquesta última era una mostra del funcionament del sistema: les llistes d’electors es feien amb les dades fiscals dels anys anteriors i per tant, era un detall menor que algú s’hagués mort en al tercer trimestre de 1851: les llistes estaven plenes de difunts com el nostre Francesc Có, era públic i notori i els diaris opositors de l’època ho denunciaven i a més, els morts tenien el costum de votar els candidats governamentals, en el llenguatge de l’època, “ministerials”.
Treball recopilat per en Josep Llobet i López
