L’any 2014 l’editorial “Brau edicions“ va publicar dins la col·lecció “Eines i feines“ el títol “La terrissa a Catalunya“ d’Alfons Romero i Joan Rosal. La recerca feta per comarques i pobles, es centra a “Calella de Mar“ a la plana 103, i ens fa saber que Calella no gaudia de cap tradició terrissera fins què, a finals del segle XIX, s´hi van establir dos obradors. Can Baldiri de Josep Subirà era més mecanitzat i fidel als mètodes tradicionals.
Després es va convertir en rajoleria fins que va plegar als anys 1950. L’altre obrador va ser el dels Fonrodona, construït per Salvador Fonrodona i Soler, que era cosí del Fonrodona d’Arenys, taller on va aprendre l´ofici. Salvador va tenir quatre fills. Els nois van seguir l’ofici del pare. El fill Emili va marxar a Mallorca l’any 1933 on va treballar en una olleria i després va tornar a Calella el 1947 amb la família i va treballar en aquest ofici amb els seus fills fins a principis dels anys 1960, segons recull el llibre després de la recerca feta.
La base de la seva producció eren les peces refractàries, aptes per cuinar al foc, com cassoles, olles, tupins i plates de forn, a més de càntirs, gibrells, escorredores i morters, cullerers, plats i xicres. També pel rebost pots i gerres, i per la higiene personal gibrelletes i bacinetes, o altres com guardioles i fireta, i pel bestiar menjadores i abeuradors. També bastoners en columna. Sembla que segons apunten a l´estudi, una de les peces de més èxit varen ser els testos i les columnes per posar-los que van tenir gran acceptació sobretot les que tenien forma de tronc d’arbre. La gran majoria de peces de fang d’aquest taller han desaparegut perquè la ceràmica amb els anys acaba en trencadissa i a més han perdut el seu ús donat que ja no s’utilitzen.
Molts recordarem encara la botiga de Can Fonrodona al carrer Balmes núm. 72 que va tancar no fa més de 3 o 4 anys, ja que en les darreres dècades es varen dedicar a la venda de “menage” per a la casa i els establiments de restauració, a més de gerros i centres de decoració i altres també en vidre o porcellanes, des de copes i gots fins a coberteries, paelles i olles o pots de metall.
Si bé com dèiem difícilment podem identificar peces de Can Fonrodona a banda de que la seva producció era força similar a la que es feia a Breda, si que hi ha unes peces que encara podem rastrejar i que han sobreviscut donat que han mantingut el seu ús fins avui. Segurament no ens equivocaríem en adjudicar la seva autoria a aquells peus o columnes per a test que tanta acceptació varen tenir sobretot les de tronc d’arbre i que encara podem trobar en alguns patis privats de Calella i en un altre lloc accessible a tothom com la nostra parròquia i on es poden trobar les més ben conservades ja que no han estat a la intempèrie sinó al resguard d’un interior.
Quedin aquí, doncs, aquestes anotacions i referències sobre la terrissa catalana a Calella, esperant que tothom que en tingui ganes pugui aportar noves informacions i dades, ja que sobre això i les bòbiles de Calella encara hi ha molt per tractar.
