Un dia llegint Pla, el llibre d ”Un senyor de Barcelona” que narra la biografia de l’industrial i terratinent Rafael Puget de Manlleu, en un dels capítols hi descriu detalladament un personatge que resulta ser el senyor Isidore Dietlin, en el llibre, mal escrit Dicklin, propietari de la nostra Torre dels Anglesos.
A la postal nº 181 d’en A. Mauri de Girona sobre Calella, per cert, de les més antigues sobre la població, s’hi llegeix “Magnifica torre de los señores Isidoro Dietlin” i es sabia, vox populi, que els Martí, copropietaris de la fàbrica de “Can Sura” amb en Zenon Nicolau, havien fet amistat amb el senyor Dietlin, que era representant de màquines tèxtils angleses i que en algun dels seus viatges a Calella se n’havia enamorat, havia comprat un terreny al carrer de Marina arran de mar, hi havia edificat una torre modernista, enveja de la comarca, per venir-hi a passar temporades amb la família.
Buscant més informació, trobem que aquest senyor s’anunciava al 1898 a la revista “Industria é invenciones”, editada a Madrid, on hi destaca el seu nom amb lletres ben grosses “ISIDORE DIETLIN”, tenia oficina a Barcelona als baixos de la Rambla de Catalunya 3, amb sucursals a Manlleu, Sabadell i dipòsit a Manresa
Entre les coses que importava d’Anglaterra el senyor Dietlin, hi havia els famosos en aquell temps “Sprinklers”, aparells semiautomàtics per apagar foc, líders mundials i sobretot era també representant de la casa “Platt Brothers & Co., Limited, importantíssima casa d’Oldham d’Anglaterra que feia maquinària per la fabricació de paper, instal·lacions d’il·luminat elèctric i en primer lloc, maquinària per filar, blanquejar, estampar…vaja, totes les necessàries en el ram del tèxtil per treballar tot tipus de material, cotó, lli, seda, llana, jute i d’altres per acabar un mitjó, una mitja, una samarreta, una peça de roba, etc..
La visió del personatge ens la dona l’escriptor Josep Pla al llibre “Un senyor de Barcelona” sobre en Rafael Puget de Manlleu al capítol “Les coses de la vida”, cap a la pàgina 292 segons l’edició de Destino del 1981, hi diu literalment:
“Un dels homes més ordenats que he conegut fou l’anglès Dickling, (Dietlin en tota seguretat), representant a Barcelona de les màquines Platt, per a la indústria tèxtil. Cada matí feia el recorregut dels cafès de la Rambla. A les onze baixava Rambla avall, pel marxapeu de Betlem; després pujava Rambla amunt pel cantó de Portaferrissa. Feia escala a tots els establiments. A les dues arribava al Continental, passablement carregat, però satisfet.
El seu pas pels cafès obeïa a un horari inflexible. Els empleats del seu despatx coneixien aquest horari al minut, de manera que podien donar raó del cafè que es trobava míster Dickling a cada moment.
-El senyor Dickling? -preguntava un client.
-No hi és.
-On els sembla que el podria trobar?
Miraven el rellotge.
-En aquest moment –deien- està sortint del Petit Pelayo.
Una mica més tard es presentava un altre client. Hom consultava el rellotge altra vegada.
-Ara deu estar a punt d’arribar al Lyon d’Or.
O bé:-En aquest moment és al Gambrinus. No he conegut a ningú amb una noció de l’ordre més clara i un sentit de la responsabilitat més estricta que Mr. Dickling.”
Josep Llobet i López
