1. Introducció
Aquest article pretén donar a conèixer les notes descobertes dins el Llibre de comptes de l’Hospital de Calella 1709-1813, un llibre de comptabilitat de l’hospital custodiat a l’Arxiu Històric Municipal de Calella. Les notes fan referència a la capella de Sant Quirze i Santa Julita, quan era ubicada a la riera de Calella prop d’on hi havia fins ara el col·legi Doctor Salicrú i actualment situada al carrer de Francesc Bartrina número 17.
L’any 1777, el que va ser l’administrador de l’Hospital de Pobres i Pelegrins de la Vila de Calella, Pau Aromir i Padrell, prevere, va utilitzar el llibre de comptes de l’hospital per escriure un conjunt de notes, distribuïdes de manera desordenada entre els espais en blanc de les pàgines del llibre, per explicar diverses situacions viscudes per la capella de Sant Quirze i Santa Julita.
Els administradors de l’hospital ho eren també de la capella dels Sants Patrons i, per aquest motiu, s’explica que s’utilitzés el llibre de comptes de l’hospital per escriure-hi aquestes anotacions referides a la capella.
Cada mes d’abril, els administradors de l’hospital, en nombre de tres, eren nomenats pel període d’un any i havien de rebre els comptes i el capital que els cedien els administradors sortints. Es portava un llibre on s’anotaven totes les entrades en diners, les rendes de censals a favor de l’hospital i les despeses que, fonamentalment, eren els pagaments al metge i al cirurgià per les visites als malalts ingressats i a l’apotecari per les medicines subministrades. També les despeses en alimentació (pa, carn, aus…) i les despeses de manteniment de l’edifici, reparacions i compra de palla per les màrfegues o roba per fer llençols i flassades. Un altre capítol de despeses eren les conduccions de malalts, bords, orfes i pobres a Sant Pol, Pineda o als hospitals de Barcelona, Mataró o Girona, per part dels hospitalers o de traginers quan calia anar amb carro.
El Dr. Pau Calça, prevere, era qui anava 4 cops l’any a dir misses a la capella, fins a la seva mort l’any 1730. Des d’aquesta data, de mica en mica, la capella es va anar abandonant fins haver-la de substituir.
Originàriament, la capella dels Sants Patrons estava situada a les terres del Mas Salvador de Capaspre, però l’any 1763 es va decidir canviar la seva ubicació per la precarietat del terreny i el perill d’enderrocament. La nova ubicació fou més propera al nucli de població de Calella. La família Mallol i March va facilitar el trasllat mitjançant la donació d’unes terres situades prop de la riera (en el lloc anomenat l’Aulet d‘en March) per realitzar la seva construcció. A conseqüència de les rierades i del terratrèmol de 1798, la nova capella va quedar esquerdada i molt malmesa, de manera que l’any 1820 varen ser traslladades les imatges a la capella de Sant Elm del carrer del Mar, avui de Francesc Bartrina, i de mica en mica la capella de prop de la riera va anar caient fins a desaparèixer. Segons Domènec Mir, a principis del segle XX encara es trobaven pedres d’aquesta construcció prop de la font de Sant Quirze, avui també desapareguda (Compilació Històrica de Calella, de Domènec Mir i Moragas, pàg. 33).
Les anotacions del llibre de comptes de l’hospital referents a la capella permeten conèixer diverses particularitats desconegudes fins ara, com els rituals que s’hi feien, i també permeten tenir un millor coneixement de la devoció als Sants Patrons de Calella.
S’ha realitzat una anàlisi sobre les notes de Pau Aromir i Padrell, escrites l’any 1777, que inclou una transcripció actualitzada per facilitar la lectura i una explicació del contingut. Les referències s’han ordenat més o menys cronològicament, per tenir una idea més acurada del que va representar la devoció de Calella als Sants Patrons.
2. Anàlisi i transcripció de les notes
2.1. Quan March i Mallol va donar el terreny per la nova capella de Sant Quirze i Santa Julita el dia 12 de Juny de 1763, no es va reservar en aquest acte de donació realitzat a casa Cortada de Calella cap banc per posar a la nova capella de Sant Quirze, però si que consta en un acte separat que els Regidors de l’any 1763 van concedir un banc a la dita capella de Sant Quirze.
2.2. El dia 16 de juliol de 1763 es va col·locar la primera pedra per la construcció de la nova capella de Sant Quirze i Santa Julita. El dia 16 de juny de 1771 es va anar a la capella amb solemne processó, i es digué una missa cantada amb músics. La llicencia per la benedicció de la capella va costar a Girona 4# (lliures) 10 (sous). L’acte de cessió del terreny, que donà Josep March i Mallol, es va fer a 12 de Juny de 1763 a casa Cortada de Calella
En aquestes primeres anotacions es destaca el nom de la persona que cedeix el terreny per construir la nova capella, Josep March i Mallol. A diferència d’aquestes notes, l’historiador Josep M. Massons anomena la mateixa persona amb els cognoms intercanviats: Josep Mallol i March (Història de la ciutat de Calella, de Josep M. Massons); també ho fa d’aquesta manera Domènec Mir i Moragas quan realitzà la transcripció del l’acta notarial del 26 de juny de 1763. (Compilació Històrica de Calella, de Domènec Mir i Moragas). La raó del canvi d’ordre entre els cognoms podria ser el nom del terreny de la donació: “l’Aulet d’en March”. La denominació hauria generat confusió a Pau Aromir a l’hora d’escriure el nom a les notes del llibre de l’hospital. En tot cas, el nom oficial de la persona que realitzà la donació per la construcció de la segona capella és Josep Mallol i March.
La cita “casa Cortada de Calella” es refereix a la Notaria de Josep Cortada. (Història de la ciutat de Calella, de Josep M. Massons).
Un aspecte desconegut de la donació fou l’obtenció d’un banc reservat a la nova capella de Sant Quirze i Santa Julita, malgrat no haver-ho sol·licitat. La cessió del terreny per aquesta construcció afavorí l’obtenció d’un privilegi a favor del donant: Josep Mallol i March. El mateix any 1763, els regidors del municipi concediren la reserva del banc (els regidors d’aquell any eren Joan Vinyes, com a regidor degà, i com a regidors Joan Costas, Pau Macaya, Gabriel Martorell i com a col·lector o tresorer Narcís Flaquer). Es tractava d’una pràctica habitual en els municipis, però no hi havia cap constància del fet concret. Això mostra la rellevància de la donació i, per tant, la devoció cap als Sants Patrons. A més, la nota precisa que l’acte de donació es va produir a casa Cortada de Calella, és a dir, la notaria de Josep Cortada, escenificant l’interès i la importància de la donació.
Finalment, les notes permeten descobrir el cost que tingué la llicència per beneir la nova capella de Sant Quirze i Santa Julita: 4 lliures i 10 sous, que van ser pagats al bisbat de Girona. La benedicció fou realitzada anys després de la col·locació de la primera pedra i, per tant, ens indica el període de construcció de la nova capella en aquesta ubicació: concretament del 1763 al 1771. També es pot observar el període d’un mes des de la donació que feu Josep Mallol i March fins a la col·locació de la primera pedra, una mostra més de l’interès i la rellevància del fets.
2.3. El dia 16 de juliol de 1763 en processó i amb la creu de plata es va anar a beneir el terreny per la nova Capella de Sant Quirze i Santa Julita, i aquell dia el Sr Rector (Joan Mandri) col·locà la primera pedra i el dia 15 Juny de 1771 es beneí la capella i s’hi digué un cant (Missa cantada) i el dia 16 Juny s’hi portaren els Patrons.
La tercera nota transmet més dades sobre la col·locació de la primera pedra el dia 16/07/1763. Aquest dia es va realitzar una processó amb una creu de plata amb l’objectiu de beneir el terreny per construir la capella. És una pràctica força coneguda, doncs les processons del segle XVIII estaven molt reglades tal i com especifica Josep Esplugues a la seva obra: “Después de la soldadesca es seguia immediatament la Creu i seguint esta anava tot lo poble en processó portant en andes o custòdies als sants que venera per titulars i patrons, cada u en son propi puesto, i que li perteneixia segons la veneració, i tots adornats del millor modo posible.” (Memòries d’un capellà del segle XVIII, de Josep Esplugues). En aquesta nota també es pot observar que l’encarregat de col·locar la primera pedra és el rector.
A Calella, el 19 de setembre de 1633 es va reglamentar l’ordre de les processons: primer, la confraria de Sant Elm, la de mariners, després la de Sant Pere, pescadors, i després la de Sant Joan. L’augment de la població va significar també el creixement de les confraries, que a 30 de setembre de 1770 eren 7: la del Santíssim, que era la més prestigiosa i rica, sota patronatge de l’ajuntament; la del Roser, amb altar propi des del 8 d’agost de 1632; la de la Verge del Carme, fundada el 1709; i les de Sant Pere, de patrons pescadors, Sant Joan, que aplegava menestrals des de 1603, Sant Roc, amb altar, pròpia dels forasters que treballaven a Calella, i la de les Ànimes, també sota patronatge municipal. A més hi havia administracions d’altars, que no eren pròpiament confraries, com la de Sant Antoni, protector de traginers i negociants, o la de Sant Isidre, de pagesos. La confraria de Sant Elm, dels patrons de barca i navegants, estava extingida l’any 1770. Aquest elevat nombre va provocar constants conflictes que es van reglamentar a les Disposicions sobre l’ordre de les processons el 14 d’abril de l’any 1801. A l’Arxiu Històric Municipal hi ha còpia d’aquest document, feta per Albert Giol Galceran.
2.4. El mes de juliol de 1771 un devot va donar de caritat a la capella de Sant Quirze i Santa Julita una llàntia que li costà 6#(lliures) 4(sous) a la ciutat de Mataró. Si amb el temps algun devot o els obrers (de la capella) que estaran per un temps a la capella de Sant Quirze i Santa Julita en volen fer una de millor, és voluntat del devot que la dita llàntia sigui venuda i els diners recaptats serveixin per les obres de la Capella. Si els obrers de Sant Quirze i Santa Julita la volen canviar per a posar-ne una de millor, el devot estarà molt content per aquest canvi.
2.5. El mes de setembre de 1771 un devot donà de caritat a la capella de Sant Quirze i Santa Julita una casulla d’estamenya de mans negra i un quadern per a dir misses de rèquiem. El devot no vol que es moguin aquests elements de la Capella per cap causa. Un devot donà també per la llàntia 6#(lliures) i 4(sous) i si els obrers de Sant Quirze no haguessin donat la llàntia vella hauria costat 8#(lliures).
En aquestes dues notes s’observa el funcionament de les donacions a la capella de Sant Quirze i Santa Julita. Els donants establien les obligacions sobre la seva donació i els administradors ho havien de complir. El primer devot no s’oposa al canvi de la llàntia donada si aquest era per una de millor, o la venda servia per finançar les obres de la capella. En canvi, es pot observar una segona nota on un altre devot prohibeix taxativament que la donació sortís de la capella.
2.6. L’any del Senyor de 1771, Pau Aromir, clergue de la vila de Calella, va donar a la capella de Sant Quirze i Santa Julita un quadern, una casulla negra d’estamenya (de mans amb la seva bossa de corporals, estola i manípul). L’any 1776 també va donar la campana del finestral de la sagristia de Sant Quirze i Santa Julita. Pau Aromir no vol que per cap motiu siguin venudes o donades cap d’aquestes coses. El quadern és per les misses de rèquiem i així, no vol que les sobre dites coses es moguin de la Capella de Sant Quirze i Santa Julita.
Amb aquesta sisena nota es coneix l’existència d’un clergue de Calella l’any 1771. Es tracta de l’autor de les notes del llibre que s’està analitzant, Pau Aromir, que fou un devot que va realitzar una donació a la Capella de Sant Quirze i Santa Julita. Com s’ha explicat, Pau Aromir va exercir com administrador de l’hospital de Calella i de la capella dels Sants Patrons des d’abril de 1771 fins abril de 1774 i des d’abril de 1776 a maig de 1778.
La família Aromir formava part de les elits locals, al nivell dels Plàcies, Buch, Salvador, Martorell, Saleta, etc. i diferents membres d’aquesta família ocupaven llocs de responsabilitat al municipi, com per exemple Francesc Aromir, notari, propietari i personatge prominent.
Aquesta nota també permet observar el tipus de materials que es donaven. En aquest cas es dóna una casulla negra d’estamenya. L’estamenya era un teixit de llana pentinada (estam) que s’utilitzava per a la confecció d’hàbits religiosos i altres vestits per la litúrgia. Podien anar teixits també amb seda o lli i normalment eren de color negre. Quan es refereix a estamenya de mans significa el vestit sencer amb els seus accessoris, com es comprova en la cita.
2.7. Dic jo qui a baix signa, que avui dia 28 de maig de 1773 rebo, del senyor comte de Creixell, per mans de Josep Feliu, una carta que és del tenor següent:
Barcelona Maig 18 de 1773
Molt senyor meu: Josep Feliu entregarà a vostra mercè la calderilla de metall de Reyna per la capella dels Patrons Sant Quirze i Santa Julita, la qual costa tants diners que no li goso explicar. Sols diré que entregarà vostra mercè a Josep Feliu un duro, això és cinc pessetes, que lo restant que costa un dels devots ho cedeix als Patrons.
Per haver jo Pau Aromir i Padrell, clergue, donat de la meva butxaca avui dia 28 de maig de 1773 a Josep Feliu un duro, això és cinc pessetes, per la sobre dita calderilla, dic que és la meva voluntat que els obrers de Sant Quirze i Santa Julita que avui són i per temps seran, no la deixin moure de la dita capella fent-la servir sempre que convingui com quan es fa en las misses cantades i quan hi van les processons.
La calderilla hem d’interpretar-la com el recipient on es guardava l’aigua beneïda per aspergir en les cerimònies religioses, com eren, entre d’altres, els funerals i els enterraments, no pas com el diner petit de poc valor.
Així s’entén el significat de la carta, que manifesta que el cost del recipient és elevat i que es paga amb els diners de la Capella i una donació d’un devot que resulta ser el propi Pau Aromir i que posa com a condició que la calderilla no es mogui de la Capella dels Patrons.
2.8. L’any 1777 el Sr Jaume Buch de Calella encarregà fer a Barcelona una raïma de goigs de Sant Quirze i Santa Julita i costaren 3 (lliures) 7 (sous) 6 (diners). El sobre dit any, 72 ventalls han costat a Barcelona 16# (lliures) 1(sou) i els encarregà també el sobre dit Sr Jaume Buch.
A les processons dels segle XVIII era costum portar ventalls fets de paper i canya que servien per alleugerir la calor de l’estiu i per espantar les mosques, molt abundants en aquells temps que la població convivia amb animals a les cases i eren utilitzats per les feines agrícoles. També eren abundants per la ràpida descomposició dels aliments com la carn i el peix, en no existir gaires sistemes de conserva en fresc.
Els goigs són aquelles composicions poètiques populars que es canten als sants o a la Verge en els dies del seu patronatge. Encara que no tenim constància escrita, hem de suposar que els goigs del segle XVIII no eren gaire diferents dels que es canten actualment el dia de Sant Quirze a la capella del carrer Bartrina, abans capella de Sant Elm.Una raïma equivalia a 20 mans de paper, o sigui uns 500 fulls.
2.9. Els ventalls del dia de Sant Quirze i Santa Julita s’han de donar als següents
Primer al Clero, campaner i als dos escolans que porten els revestiments i a l’hereu March i Mallol
Altre al Batlle, Regidors, diputats, Síndic Procurador i Síndic Persona i l’Andador o (?)
Altre als 5 obrers de la Parròquia
Altre als 3 administradors de les Ànimes, Santíssim i Sant Quirze
Altre als 4 macipsç
2.10. Als músics ni al secretari ni al recaptador se’ls deu donar ventall perquè aquests no formen part de l’Ajuntament, però als músics alguns anys se’ls n’ha donat perquè han dit que sinó els donaven ventall no vindrien a sonar o tocar, i al Secretari i al recaptador també. Hi ha qui diu que se’ls hi ha de donar, però a aquests ja se’ls dóna atxa per anar a la processó i donant-los atxa se’ls dóna ventall.
Aquestes dues anotacions clarifiquen com de definides eren les posicions a les processons i quins eren els beneficiaris dels ventalls. Així, les autoritats eclesiàstiques i els obrers de la parròquia, els administradors de la capella i el batlle, els síndics i els regidors formaven la comitiva principal. Menció a part per l’hereu March i Mallol, que era el representant de la família que havia cedit les terres per fer-hi la nova capella.
La segona nota aclareix qui no tenia dret a ventall perquè no formava part de l’Ajuntament. Curiosament, al secretari i al recaptadors se’ls dóna una torxa i amb això es supleix el ventall.
Pel què fa als músics, és curiosa la referència que es fa: si no se’ls dóna ventall (per refrescar-se) no vindrien a tocar, demostrant així la importància dels músics en el context de la processó.
L’andador era qui portava “les guies i veredes”, és a dir, les ordres o disposicions als veïns particulars o als pobles, una mena d’algutzir.
2.11. Es diu que quan la capella de Sant Quirze i Santa Julita era en terreny del senyor Miquel Salvador de Capaspre, el rector Dr. Pau Calça, prevere, anava de tant en tant a dir moltes misses a la capella de Sant Quirze i sempre es portava la cera i ell es pagava l’escolà i li donaven d’almoina 3 sous, que aleshores les pessetes no valien sinó set sous. També es diu que havent agafat de la sobre dita capella un ciri i haver-lo tallat pel mig per a dir missa, els obrers de Sant Quirze s’han queixat d’haver fet tal cosa.
2.12. El dia 6 de gener de 1777 Pau Aromir, clergue, Josep Cona, pescador, i Fidel Padrosa, corder, com a obrers de la capella de Sant Quirze i Santa Julita, tancaren tota la cera de la dita capella amb clau a fi que els capellans i religiosos Caputxins, que allí van a dir misses, es portin ciris, que no és raó que la cera que donen a la dita capella hagi de servir en utilitat dels sobre dits preveres i no de la sobre dita capella. Els ciris de la capella de Sant Jaume de l‘hospital de pobres també s’han tancat a fi que si els sobre dits preveres hi vulguin dir misses, es portin ciris.
Relat d’un conflicte entre els frares caputxins que havien arribat a Calella a finals del segle XVII, instal·lant-se a l’hospital de manera provisional, fins que l’any 1700 es va col·locar la primera pedra del nou convent; però no va ser fins al 1710 que varen beneir l’església. Com es pot llegir, els frares feien missa a les diferents capelles que hi havia a Calella i els administradors de Sant Quirze i de l’hospital no volien que els cremessin els ciris que compraven amb les almoines que deixaven els fidels a les dues capelles per ells administrades. Per això varen decidir tancar les capelles i impedir l’accés als frares caputxins fins que es portessin els seus ciris per les misses.
2.13. Els dies que la processó va a Sant Quirze són els següents, són 5 vegades a l’any.
– La tercera festa de Pasqua
– El dia de Sant Marc, el 25 d’abril
– El dia de las lletanies, el dilluns de la setmana de l’Ascensió. El dimarts es va a Sant Jaume i el dimecres a dalt del Roser
– La tercera festa de la Pasqua de l’Esperit Sant
– El dia de Sant Quirze
Relació dels cinc dies a l’any que la processó anava a Sant Quirze. Es veu que la setmana de l’Ascensió es visitaven les altres dues capelles de Calella, la de Sant Jaume i la del Roser.
Aquesta relació de festivitats posa de relleu que a Calella, al segle XVIII, a més a més de la festa dels Sants Patrons, que era la festa gran, es celebrava amb devoció el dia de Sant Marc, la Pasqua, la Pasqua de Pentecosta i la setmana de l’Ascensió.
2.14. Els perdons de Sant Quirze són el dimarts de la setmana de Passió, que en temps de la capella vella hi anava molta gent.
Els “perdons” es refereixen a les indulgències que l’Església concedia als fidels durant la quaresma i que en el cas de Calella es rebien el dimarts de la setmana de la Passió. Calia confessar, combregar i anar a la capella dels Sants Patrons a dir les oracions tradicionals. Aquestes indulgències compensaven els possibles excessos comesos durant el carnaval.
Els “perdons” són encara vigents avui dia a Lloret de Mar, a la capella de Santa Cristina, on cada any es celebra un aplec el segon diumenge de quaresma.
2.15. La casulla morada de tapisseria de Sant Quirze ha de servir per: tota la quaresma, el dia de Sant Marc i el dia de les lletanies (només per fer processons de rogatives).
En aquestes tres darreres notes es parla dels dies de litúrgia a la Capella de Sant Quirze i Santa Julita, amb referència a la indumentària que havia de portar el capellà en els oficis, processons i rogatives que es feien.
3 Conclusions
Per mi ha estat una sorpresa inesperada trobar aquestes anotacions que m’han fet aprofundir en un aspecte molt important per Calella i que, malauradament, els temps actuals han fet desaparèixer.
Les notes aquí publicades han estat inèdites fins el dia d’avui, donat que eren dins d’un llibre de comptes de l’hospital de Calella i escrites per una mateixa mà, aprofitant racons en blanc o fulls no escrits. Els llibres publicats sobre la història de Calella i la monografia sobre la capella dels Sants Patrons no mencionen els continguts de les notes que he trobat, excepte les dedicades a la cessió de les terres per edificar la segona capella l’any 1763.
Les anotacions ens han permès fer llum sobre quines eren les festivitats durant les quals els calellencs anaven a la Capella dels Sants Patrons i, al mateix temps, esbrinar com eren i s’organitzaven les processons al segle XVIII.
Hem conegut també el que podríem anomenar el conflicte de la cera entre els administradors de les capelles de Sant Quirze i Santa Julita i la de Sant Jaume, i els capellans i frares caputxins que anaven a dir misses en aquestes capelles.
Finalment, hem conegut a un personatge important com va ser Pau Aromir i Padrell, que va ser un donant principal de la Capella mentre en va ser administrador, i també membre de la família Aromir, que en aquells temps va aportar diversos prohoms a càrrecs municipals de rellevància.
4 Bibliografia
- Compilació Històrica de Calella. Domènec Mir i Moragas. Ed. Cedro. Barcelona, 1982.
- Memòries d’un capellà del segle XVIII. Josep Esplugues. Ed. Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. 2a edició, 2002.
- Història de la Ciutat de Calella. Josep M. Massons. Edició de l’Arxiu Municipal de Calella, 2005
5 Agraïments
A Jordi Caimel, pel seu ajut en la correcció del treball i els consells que m’ha donat per fer més intel·ligible el relat.
A Jordi Pérez Corrales, per la seva tasca inestimable en la cerca dels documents que han permès trobar les dades aquí exposades.
A Jesús Rodríguez Blanco, per ser sempre on toca i aportar notes de saviesa a les consultes que li he fet.
