Inicialment i des de la construcció de l’Església el cementiri estava al voltant de la sagrera de la Parròquia. El 1829 fou traslladat al costat del Mar, a l’emplaçament actual. Pensem que es millor anomenar-lo Cementiri de Mar.
El Cementiri, el dels nostres avantpassats, on hi podem arribar passejant amb calma, és el compendi de la història del municipi. Les seves làpides reflecteixen els estils artístics del moment i els noms dels nostres: la tomba del batlle Manuel Puigvert, per exemple; una placa del primer ajuntament republicà del 1931 dedicada al record de totes les persones enterrades civilment; una creu forjada que recorda el centenar de joves calellencs desapareguts durant la guerra de 1936 -1939, i molt més. A banda del fet que -com a cementiri laic que és- hi trobem esteles amb inscripcions de record cap a persones de creences, ètnies i races diferents en una conjugació de respecte i ordre.
Trobaríem encertat conservar-lo en la seva totalitat i refer les parts que el temps ha malmès. I en la part que dona a la via del tren recol·locar les làpides retirades. També habilitar un espai com a columbari, per tal que els calellencs hi puguem continuar trobant el record de les persones aimades.
L’espai, a més, i després de reconèixer i documentar aquelles punts de més interès, pot ser inclòs en visites guiades.
