Poques vegades un espai urbà té una data de formació precisa: va néixer el 29 de novembre de 1327, quan Bernat I de Cabrera atorgava privilegis a l’assentament del mercat i fira a l’indret de la Calella i la creació d’una Vilanova, a l’entorn d’aquell mercat.
En aquell mercadal, confluïen el camí medieval, el camí fondo, que entrava per la banda de mas Monet de Plaça (més tard, Mas Galceran) i el camí del mig, que venia pel carreró que es deia dels Forns (ara, Església) i el camí de bast, que anava pel Mujal (actual, Romaní), pujant cap a Can Carreres i més enllà, Hortsavinyà i, per descomptat, el de mar (ara, Bartrina). Aquí els antics camins es converteixen en carrers, per humana decisió.
Al mercadal hi passava tot el que importava: era mercat el dimecres, hi havia la casa dels Torres i després dels Roger, amb la seva torre en la mateixa plaça i a la banda de mar, l’hostal i la carnisseria pública on ara es troba l’Ajuntament vell; i tancant el carrer de la Pansa, la casa Lleonart (després, Flaquer de Plaça) on despatxava el notari. I un cop a l’any hi havia fira durant 10 dies seguits: del diumenge abans de l’Ascensió fins al dimarts següent. I es van afegir les cases de Salvador de Plaça, dels Pla-Basart, dels Martorell, i la mateixa casa del comú al segle XVII, etcètera.
Van passar els segles i el mercadal va veure més mercats, les processons, el pas dels soldats, algunes execucions, la proclamació dels canvis de règim polític, pacífics i violents, modificacions urbanístiques… i així fins ara. El que no ha passat aquí, o no era important o no ha passat” (Jesús Rodríguez)
Pensem que s’ha de declarar BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) el Mercadal, és a dir, la plaça de l’Ajuntament, i senyalitzar-la adequadament perquè és l’espai històric on va néixer Calella i perquè aquesta plaça ha tingut un protagonisme molt rellevant al llarg de set-cents anys.
El 2027 Calella celebrarà el seu 700 aniversari de fundació, i entre tots hem de començar a pensar com ho celebrarem.
