Breu descripció dels diferents elements Patrimonials del Parc Dalmau
El Parc Municipal de Calella, anomenat Parc Dalmau, data de 1927 i és l’espai verd més gran de la ciutat, ocupant una superfície de 75.057 metres quadrats i situat entre la carretera N-II i la muntanya. És un conjunt natural i urbanístic que inclou elements arquitectònics i equipaments de valor patrimonial.
Jeroni Martorell i Tarrats (1876-1951), arquitecte noucentista, director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i arquitecte municipal de Calella entre 1931 i 1951, fou qui va dissenyar el Parc durant el mandat de l’alcalde Jaume Dalmau, que conjuntament amb Martorell portaren a terme la realització de nombrosos i importants projectes que feren de Calella una ciutat amb equipaments moderns, avançada al seu temps, i entre els quals figurava la construcció d’un Parc públic urbà. Per fer-lo realitat l’ajuntament comprà la finca i els pins anomenats de “Can Pelayo”, i Jeroni Martorell en va dissenyar i dirigir la urbanització paisatgística basant-se en els principis clàssics de “bellesa, utilitat i solidesa”.
El seu projecte inicial contemplava l’accés al Parc a partir d’una gran plaça circular de quatre cossos amb pèrgoles, flors i parterres. Tot el conjunt que escalava la muntanya anava dirigit per una impressionant escalinata de gran amplada, envoltada per un bosc de xiprers, disposats en línia recta i coronats per una estàtua i un quiosc frontal. Lateralment, s’anaven disposant les terrasses de la muntanya a les quals s’accedia mitjançant unes escales laterals. A causa del preu pagat per l’adquisició del Parc, calgué reduir el pressupost d’obres i aparcar definitivament la idea original de Jeroni Martorell.
Són de disseny original de Jeroni Martorell els següents elements del Parc Dalmau: la font dels Lleons, les grades o bancades del Pati de l’Os, els esglaons de desguàs, els murets i les escales que conformen els diferents espais enjardinats i els lavabos públics.
1. El Laberint
És un conjunt de diversos espais enjardinats delimitats per bardes de retall de murtra, amb rosers i llimoners als espais centrals, formant un jardí conjunt amb la llarga pèrgola annexa dels rosers. Es va restaurar l’any 2018 a la primera fase del “Projecte de millora del Parc Dalmau”.
2. La Font dels Lleons
Gran font ornamental construïda el 1929 d’acord amb el projecte original de Jeroni Martorell. Es troba recolzada al bell mig d’un petit mur de contenció delimitat per dos pilars que es prolonga a banda i banda de la font. A la part inferior dels dos costats del mur hi ha bancs d’obra adossats al mateix. La font en si consisteix en una construcció suportada per dos pilars, decorats amb esgrafiats de motius florals, i una part central de rajola estriada on hi ha els brolladors en forma de cap de lleó, coberts per un capcer de perfil pla i ondulat a la part central. La font està coronada per dos grans gerros ornamentals, altres dos gerros idèntics estan situats damunt dels pilars que delimiten el mur de contenció. La font ha estat curosament restaurada aquest passat 2022 respectant el disseny original. El paviment que no ha estat recuperat tenia una catifa al davant de la font amb sanefa dels anys 1920 de rajola hidràulica en colors blau cel i vermellós, del qual només en queden algunes restes que es podrien extreure i guardar-les per decidir si s’ha de recuperar i recompondre el paviment en el format i decoració originals però amb elements nous.
3. La plaça del Brollador
Situada davant la porta d’accés al Parc pel carrer Sant Josep, i després d’una primera terrassa enjardinada i delimitada per uns murs i una escalinata, on antigament hi havia hagut dues escultures que representaven uns infants muntant una tortuga i un caragol (ara només en resta una, la de nen sobre el caragol i en molt mal estat de conservació). Aquestes dues obres eren de l’artista i escultor Jaume Martrus (1889-1966). Hi ha una plaça amb una font ornamental que data del 1945, amb un gran brollador esglaonat i una pica sobre una columna ratllada. Està construït amb pedra artificial i està envoltat d’arbres (tipuanes). A l’esmentada plaça hi ha una escultura de bronze d’una noia asseguda en un banc, música de cobla, amb un flabiol i un tamborí, inaugurada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la celebració del 90è Aplec de la sardana de 2017.
4. El Jardí de l’Estany (Plaça Concepció Organ i Valverde)
Jardins de caràcter ornamental construïts el 1948, amb parterres laterals amb flors i tanques vegetals, i un estany central de forma rodona amb un petit brollador (actualment fora de servei). Originalment, a la paret del jardí hi havia hagut un joc de “salts d’aigua” o cascada en forma de petxines, que posteriorment van ésser substituïts per uns plafons de majòliques amb versos de la poetessa local Concepció Organ i Valverde. Els jardins es van restaurar l’any 2018, dins la primera fase del “Projecte de millora del Parc Dalmau”.
5. L’Estany de les Oques i la Font de Sant Jordi
Piscina ornamental amb barana i brollador en forma de cap de lleó, molt popular fa uns anys entre la mainada, ja que hi havien residit unes quantes oques. Davant de l’estany hi ha situada una font amb un cos principal de maó i una única aixeta. Un plafó situat en el frontal representa Sant Jordi matant el drac i substitueix l’antic escut d’armes dels Roger de Calella. La teulada de doble vessant està coronada per la mateixa disposició de les teules. Data de principis de la dècada dels quaranta del segle passat.
6. Les Zones de Jocs Infantils
A la zona enjardinada del Parc hi ha dues àmplies terrasses situades a diferent nivell, amb jocs infantils, gronxadors i bancs. Ambdues zones de jocs estan comunicades per una àmplia escalinata i delimitades per murs i parterres. En un extrem de la zona enjardinada superior s’accedeix al refugi antiaeri de la guerra civil. Damunt el mur on es troba la porta d’accés a la zona de jocs inferior, entrant pel Passeig dels plàtans, hi ha una columna amb pedestal amb una petita “estàtua de la llibertat” de bronze. Aquesta zona de jocs inferior limita amb l’Avinguda del Parc, mitjançant un alt i llarg mur de contenció amb contraforts i bancs adossats i rematat amb una elegant balustrada idèntica a la que hi ha al Pati de l’Ós.
7. El Refugi antiaeri de la guerra civil espanyola
Es construí l’any 1937 seguint el projecte de Jeroni Martorell -i per decisió del Consell Municipal de la ciutat- per protegir la població dels bombardeigs feixistes. Consta d’una galeria principal de 66 metres de llargada, 2 d’alçada i 2 d’amplada i de 3 galeries transversals de 30 metres cadascuna. La capacitat total del refugi era de 3.600 persones, la meitat de la població calellenca de l’època. Actualment el refugi està restaurat i museïtzat i declarat BCIL. Compta amb panells informatius, nombroses fotos històriques i un audiovisual intitulat “Testimonis de la Guerra”, on diferents persones parlen de les seves experiències durant la guerra civil i la postguerra a Calella. El refugi està obert al públic els caps de setmana. Aquest refugi ja ha estat tractat en un apartat d’aquest informe.
8. El Passeig dels Plàtans
Ampli camí de pujada al Parc des de la porta situada davant del carrer Miquel Cuní fins a la Font dels Lleons. Els plàtans, plantats a principis de la dècada dels trenta del segle passat, formen una doble alineació que emmarca l’esmentat camí. Durant tot el recorregut del passeig trobem nombrosos bancs de pedra, la meitat dels quals són de pedra natural de Girona, i la resta de pedra artificial. Situats també al passeig hi ha els antics lavabos dissenyats per Jeroni Martorell, actualment fora de servei.
9. Els Lavabos
Edifici dels anys quaranta del segle passat, ideat com a conjunt higiènic de lavabos públics amb dos espais separats per a homes i dones, dissenyats per Jeroni Martorell i adossats a una antiga torre d’aigües. El 2018 es va arreglar la teulada dins la primera fase del “Projecte de millora del Parc Dalmau”.
10. La Miranda
Conjunt d’escales i terrasses edificades durant la dècada de 1940, que flanquegen un dels dos camins d’accés al Pati de l’Ós, i des d’on antigament es gaudia d’una vista panoràmica del centre de la ciutat que ara ha quedat parcialment oculta a causa del creixement dels arbres del davant.
11. Els Jardins de la Fornícula i els Pavellons de descans (racó d’en Paco Tano)
Es tracta d’uns espais enjardinats a diferent nivell, delimitats per tanques vegetals i enllaçats per petites escales i rampes. Al terraplè superior hi trobem una edificació que data de finals de la dècada de 1950 i que fou pensat com a solàrium i lloc de repòs per a la gent gran. Adossat a l’edifici hi havia una pèrgola desapareguda fa pocs anys a causa de l’impacte d’un pi que li va caure al damunt. Darrere la desapareguda pèrgola hi ha un safareig que antigament es feia servir per regar l’enjardinament del Parc mitjançant un entramat sistema de canalitzacions i que ara serveix per a retenir l’aigua de pluja.
12. Les Escales centrals d’accés al Pati de l’Ós
Àmplia escalinata que comença al Passeig dels Plàtans, al costat dels antics lavabos, i que a partir del segon tram d’escala es bifurca en dos braços fins arribar al Pati de l’Ós. Just en aquest punt de l’escala i on la paret és més ampla hi ha incorporats al mur uns trossos de pedra escrita que sembla ser -segons es deia- que eren materials de rebuig recuperats i procedents de l’enderroc que va patir l’Església durant la guerra civil del 1936-39 i que es varen aprofitar.
13. El Pati de l’Ós: contraforts, grades i balustrada
Ampli amfiteatre natural engalanat per la presència d’uns majestuosos pins pinyers. Eix central i punt neuràlgic del Parc Dalmau, es troba envoltat per una àmplia graderia dissenyada per Jeroni Martorell el 1927 i per una barana o balustrada del costat de llevant que corona el mur de contenció i els seus dos contraforts situats damunt de l’escalinata central d’accés al pati. La balustrada i els contraforts són obra de Santiago Casulleras, successor de Martorell en el càrrec d’arquitecte municipal, i daten de 1957. El mur de contenció és de finals dels anys trenta.
Al costat nord-oest del Pati de l’Ós i darrere la grada, hi ha un escenari cobert per una àmplia visera de ciment armat, sustentada per cinc columnes del mateix material, que data de principis dels anys setanta, conegut popularment amb el nom de “la benzinera”. Darrere mateix de l’escenari hi ha una zona d’esbarjo amb taules i bancs de fusta on se celebren nombroses “festes d’aniversari”. Darrere d’aquesta zona i situada a un nivell superior hi ha una zona de jocs infantils amb gronxadors i una àrea de gossos pendent d’ordenació.
14. Els Esglaons de Desguàs
Ideats i dissenyats per Jeroni Martorell, es tracta d’un enginyós sistema hidràulic consistent en un seguit de safareigs que frenen i retenen l’aigua de pluja i els sediments que aquesta arrossega. Els esglaons corren paral·lels al camí que des de l’entrada de l’Avinguda del Parc puja fins al Pati de l’Ós tot travessant-lo pel seu costat dret.
15. La Pedrera i la Bassa de la Pedrera
Contigu al Pati de l’Ós i situat a la seva part sud-oest, es troba l’espai natural conegut com “la Pedrera”, on hi ha un estany o bassa artificial -ara en desús- que properament és rehabilitarà i és tornarà a posar en funcionament. És un espai amb una bona acústica, considerat un auditori natural.
16. La Zona Forestal del Parc Dalmau
És la zona més àmplia del Parc, donat que comprèn més de les dues terceres parts d’aquest. L’espècie dominant de la zona forestal és el pi pinyer (Pinus pinea), espècie característica del Parc històric original i que confereix caràcter propi al conjunt. El segueix l’alzina (Quercus ilex), protagonista principal d’un bosc de rebrot que creix sota la pineda original. Les espècies arbustives predominants són l’aladern (Rhamnus alaternus), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i el romaní (Salvia rosmarinus), i a l’estatge herbaci hi predomina el llistó (Brachypodium retusum).
La Muntanyeta: una prolongació del Parc
La zona coneguda com “La Muntanyeta” confronta amb el Parc Dalmau pel seu costat de llevant, i pot considerar-se una prolongació del mateix Parc. Els seus límits són els següents: al nord-oest limita amb el tram de la carretera de la urbanització “Sant Quirze”, que circumval·la tota la zona esportiva fins a arribar al pàrquing situat darrere de la Fàbrica Llobet-Guri. Al sud-est limita amb el mateix Parc Dalmau, a l’alçada del “Camí de les Lletanies”, i baixant per aquest camí amb el camí transversal que corre paral·lel al mar i al “Pla d’en Dídac”, baixa a l’esquerra vers la zona esportiva, dividint-se en diferents camins.
En la seva part més propera al Parc és la continuació natural del bosc mixt de pi pinyer i alzina que trobem al Parc Dalmau. Als camins que envolten les instal·lacions esportives hi trobem alineacions de pi pinyer i xiprer, a part d’arbres dispersos d’altres espècies en els terraplens, com el pollancre, l’aladern i l’acàcia (aquesta darrera, una espècie al·lòctona i invasora de difícil erradicació). És significativa i important la presència de la canya (Arundo donax) i també hi trobem algunes esplanades amb canyes i estatge herbaci.
És una zona que combina diferents usos: residencial, equipaments esportius i zona verda. Incorporar La Muntanyeta al Parc Dalmau permet donar continuïtat a l’espai verd fins pràcticament el terme de Pineda. Això possibilita una bona part de l’Anella Verda, que tractem en Document a part.
Pensem que s’ha d’incorporar La Muntanyeta, amb les seves especificitats, al Parc Dalmau.
Els Voluntaris dels “Amics del Parc Dalmau”
Els Amics del Parc Dalmau van començar a desenvolupar la seva activitat voluntària durant l’abril de 2017, una vegada signat un Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat.
Els Amics del Parc Dalmau és una associació sense ànim de lucre i de custòdia del territori que, amb el vistiplau de l’Ajuntament, es fa càrrec del manteniment i la gestió de la part forestal del Parc.
L’Associació va sorgir com a resposta al deplorable estat d’abandonament en què es trobava el Parc en aquella època, i per intentar revertir aquella situació tan preocupant amb l’esforç i dedicació dels seus voluntaris i associats.
Una de les primeres feines que van endegar, i també una de les més importants que han dut a terme des de llavors, ha estat la tala d’un centenar i escaig de pins afectats per la “plaga del Tomicus” de 2016. També han obert nombrosos camins per facilitar que els usuaris del Parc puguin accedir còmodament arreu del mateix (un dels propòsits de Jeroni Martorell) sense haver de travessar pel bosc, evitant d’aquesta manera malmetre’l.
Evitar l’erosió del sòl ha estat i és també un dels principals “objectius” dels Amics. Amb troncs i branques tallades, producte de la gestió forestal que duen a terme, han aixecat un entramat de “murets de contenció” per tot el Parc, a fi i efecte de prevenir-la. També, abocant al sòl “triturats”, producte de les esporgades de la brigada municipal, i plantant arbustos mediterranis tipus llentiscle, galzeran, etc.
Han esporgat les branques seques dels pins més envellits, alleugerint-los així d’un pes innecessari que els perjudicava i que suposava també un perill per a les persones.
A part d’aquestes i altres tasques de manteniment i de gestió forestal, com poden ser: regar, eliminar espècies vegetals al·lòctones i invasores, reforestació forestal, construcció i instal·lació de caixes-niu…, els Amics també desenvolupen al Parc altres activitats:
- D’educació i divulgació medi-ambiental: visites-guiades i treballs de camp amb alumnes de les escoles de la ciutat i comarca, agrupaments escoltes, adults… Entrevistes i notícies als mitjans informatius locals.
- D’informació i mediació, amb els usuaris del Parc.
- De control de l’incivisme, malauradament present al Parc.
- De caire cultural i artístic: recitals de poesia i actuacions musicals.
- De caire social, amb menors no tutelats, membres del taller l’Encenall, etc.
- De col·laboració amb altres entitats i associacions de la ciutat: Amics del Patrimoni Històric de Calella, Agrupació Sardanista, etc.
Reconeixem la gran tasca que han fet i estan fent els Amics del Parc Dalmau. Podem dir que gràcies a ells hem salvat el Parc.
El Parc Dalmau, sotmès a tota mena d’agressions
El Parc Dalmau s’ha anat construint amb el pas del temps però -desafortunadament i massa sovint- també s’ha anat desconstruint. Prova d’això són els nombrosos greuges que ha sofert al llarg de la seva dilatada història: el Pavelló Poliesportiu, l’escola La Minerva, el dipòsit de l’aigua municipal i les seves canalitzacions, l’edifici de la Telefònica, etc. Els Amics del Patrimoni reconeixen la importància i la necessitat d’aquestes infraestructures i equipaments, però lamenten que els “consistoris de torn” haguessin optat per ubicar-ho al Parc Municipal de la població, malmetent-lo irremeiablement, i que no es valorés la possibilitat de situar-les en altres llocs més adients i menys lesius, del terme municipal.
També és molt greu el “setge” a què es veu sotmès el Parc Dalmau per culpa de les urbanitzacions que té enganxades, sense que l’administració local hagués pensat en el seu moment a fer una reserva de sòl com a “franja d’esponjament i seguretat” entre les urbanitzacions i el Parc, per permetre que aquest darrer pogués “respirar”.
Per tot això, i per evitar nous atemptats i greuges al Parc, l’Associació del Patrimoni Històric de Calella va sol·licitar a l’ajuntament la declaració de BCIL per a tot el perímetre del Parc Dalmau, que es va aprovar en el darrer ple d’aquesta legislatura. Ara seria bo que aquest reconeixement i protecció s’ampliés a la Muntanyeta.
El 2015 l’Ajuntament va encarregar l’elaboració d’un “Pla Director del Parc Dalmau”, per tal d’esbrinar-ne les mancances i posar-hi remei. Com a conseqüència d’aquest estudi que posà de manifest el precari estat de conservació del Parc, el 6 d’octubre de 2016 l’Ajuntament va aprovar el “Projecte de Millora del Parc Dalmau”, que s’havia d’executar en diverses fases i que, de moment, només se n’ha executat la primera. Mentrestant, el Parc (sobretot la seva part enjardinada i patrimonial) es va degradant inexorablement. Com a excepció, cal reconèixer l’encertada restauració que aquest passat 2022 s’ha fet de la Font dels Lleons.
En referència al Projecte presentat pels Amics del Parc Dalmau de “Recuperació i millora de la Bassa de la Pedrera”, s’ha previst la inclusió d’una partida de 70.000 € en els pressupostos municipals de 2023 per a la realització de l’esmentat projecte, gràcies al pacte de pressupostos entre el consistori i Calella en Comú. Ara només cal esperar que el govern que surti elegit de les properes eleccions de maig el porti a terme.
Per acabar, cal esmentar que en el darrer ple municipal d’aquesta legislatura, i a proposta també de Calella en Comú, es va aprovar destinar 18.000 € del romanent del pressupost municipal de 2022 a posar en funcionament el pou del Parc Dalmau, i d’aquesta manera poder regar el Parc utilitzant l’aigua de l’aqüífer, i no l’aigua de la xarxa municipal. Aquesta és una vella reivindicació que els Amics del Parc Dalmau porten reclamant des de fa temps.
