Per què es demana l’elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural de Calella?
Un Mapa de Patrimoni Cultural és un exhaustiu inventari que recull tots els elements del patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural del municipi, amb l’objectiu de proporcionar a l’Ajuntament una eina de coneixement i de gestió que li permeti establir mesures de recerca, protecció, conservació i rendibilització social del seu patrimoni cultural i natural.
Amb l’ajuda de l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona, que ofereix un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local i dins del seu programa d’Estudis i Projectes, l’OPC promou l’elaboració de
Mapes del patrimoni cultural i natural amb la col·laboració dels municipis interessats. La Diputació de Barcelona impulsa i elabora, doncs, els Mapes de Patrimoni Cultural a sol·licitud dels Ajuntaments.
Cada Mapa està acompanyat d’una memòria que inclou una valoració global del conjunt patrimonial del municipi. Cal especificar, però, que la presència d’un element en els Mapes de Patrimoni Cultural no implica cap més protecció legal que aquella que s’especifica a l’apartat corresponent de la fitxa de l’element.
Així, doncs, la realització del Mapa del Patrimoni cultural té per objecte la recollida exhaustiva de dades sobre el Patrimoni cultural i natural d’un municipi concret i la seva valoració, permetent així l’establiment de mesures per la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social. De fet, també faciliten el coneixement del patrimoni del municipi, tot acostant-lo a la ciutadania.
El Mapa recull els béns culturals des d’una perspectiva integral, incloent dins aquest concepte els següents:
- Patrimoni immoble.
Edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil. - Patrimoni moble.
Elements urbans, objectes i col·leccions. - Patrimoni documental.
Fons d’imatges, fons documentals i fons bibliogràfics. - Patrimoni immaterial.
Manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari. - Patrimoni natural.
Zones d’interès natural i elements botànics singulars.
Tots els Mapes inclouen, com a mínim:
- Els Béns Culturals incoats o declarats d’Interès Nacional i d’Interès Local (BCIN i BCIL) o catalogats per l’Ajuntament en el marc del planejament urbanístic.
- Els espais naturals protegits per qualsevol nivell de l’Administració (local, provincial, autonòmica, estatal o europea).
- Els jaciments arqueològics inclosos per la Generalitat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic.
- Els elements i edificis catalogats per altres serveis supramunicipals.
- Els béns inclosos en els inventaris etnològic i industrial de Catalunya.
I tots aquells altres elements significatius del patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural del terme municipal.
En definitiva, el Mapa de Patrimoni Cultural de Calella ha de ser una eina molt important, que no només serveixi per conèixer el patrimoni cultural i natural del municipi, si no també per difondre-ho, gestionar-ho, conservar-ho i protegir-ho entre tots.
Mapa de patrimoni cultural i natural de Calella
FITXA TÈCNICA
- Nom del projecte: Mapa de Patrimoni Cultural i Natural
- Municipi i comarca: Calella (El Maresme)
- Promoció i finançament: Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona), Ajuntament de Calella
- Execució, intervenció i realització: Empresa designada i persona responsable
- Dates d’execució: Per concretar
- Nombre d’elements inventariats: Per concretar
PRESENTACIÓ
L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins del seu Programa d’Interpretació del Patrimoni Cultural, l’OPC promou l’elaboració de Mapes del patrimoni cultural, amb col·laboració dels municipis interessats, seguint els següents objectius:
- Obtenció i recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi.
- Valorització dels elements reconeguts.
- Adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.
- Planificació de les accions de rendibilització social i cultural.
S’elabora una memòria tècnica que reflecteix el resultat dels treballs de recerca i s’elabora el Mapa del Patrimoni Cultural i Natural del municipi.
L’estudi s’encarrega habitualment a una empresa, a partir de la sol·licitud que haurà d’efectuar l’Ajuntament de Calella.
METODOLOGIA
A. Marc teòric
La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements susceptibles de ser reconeguts com a rellevants o singulars de la població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes.
De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que s’han pogut aplegar sobre aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació bibliogràfica, a través d’arxius o d’informació oral. Amb l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis estadístics, a fi i efecte de fer-ne una valoració, tant a nivell individual de cada bé com a nivell global. Es tracta de facilitar a l’ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes del municipi una eina de coneixement de la globalitat del seu patrimoni des d’una concepció àmplia.
Un instrument que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,…); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització …. Però es tracta d’un element viu, un instrument que pot créixer o disminuir. S’hi poden afegir nous béns perquè es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball (nous jaciments arqueològics, donacions de col·leccions, etc.),o se’n poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparició o destrucció (natural o antròpica), o els canvis de criteri.
Amb aquestes premisses, cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa. S’ha de tenir present, però, que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta. No es pretén fer una història del municipi, ni tampoc una anàlisi de l’evolució social o econòmica del mateix, ni un estudi demogràfic.
No hi ha d’haver el plantejament d’una hipòtesi ni s’han de fixar objectius científics. Per tant, no s’estableixen conclusions finals, donat que no es tracta d’un element tancat, sinó viu i modificable.
Tampoc és un catàleg del patrimoni arquitectònic o urbanístic del municipi, amb una normativa associada de protecció. Per tant, no té cap influència ni transcendència en la protecció urbanística d’un bé o element. És una base de dades, amb l’elaboració de les corresponents fitxes, al servei dels ciutadans i ciutadanes, que recull tot el patrimoni existent en el municipi.
A partir d’aquest treball es poden gestionar i implementar futures polítiques culturals o patrimonials, programar recerques d’investigació o elaborar plans de protecció urbanístic; però sempre com un punt d’inici. Per tant, no té capacitat legal ni normativa.
El Mapa del Patrimoni Cultural ha de comprendre la detecció, descripció i valoració dels diversos elements patrimonials del municipi inclosos i classificats en la següent tipologia:
- Patrimoni immoble
- 1.1 Edificis
- 1.2 Conjunts arquitectònics
- 1.3 Elements arquitectònics
- 1.4 Jaciments arqueològics
- 1.5 Obra civil
- Patrimoni moble
- 2.1 Elements urbans
- 2.2 Objectes
- 2.3 Col·leccions
- Patrimoni documental
- 3.1 Fons d’imatges
- 3.2 Fons documental
- 3.3 Fons bibliogràfic
- Patrimoni immaterial
- 4.1 Manifestacions festives
- 4.2 Tècniques artesanals
- 4.3 Tradició oral
- 4.4 Música i dansa
- 4.5 Costumari
- Patrimoni natural
- 5.1 Zones d’interès natural
- 5.2 Espècimens botànics singulars
L’àmbit del patrimoni immoble inclou edificis singulars amb valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari, religiós, industrial, etc. La tipologia de conjunts arquitectònics inclou edificis que formen un conjunt o estructures complexes compostes per diversos elements edificats. En la tipologia d’elements arquitectònics s’inventarien elements rellevants d’un edifici: parts singulars, elements d’origen arquitectònic que ja no formen part de cap edifici, i elements que formaven part de l’entorn inherent d’un edifici. També s’inclouen estructures arquitectòniques de caire rural o popular. Dins aquest àmbit s’inventarien jaciments arqueològics de qualsevol tipus i cronologia i obra civil, obres de caràcter públic o comunal.
El segon àmbit és el de patrimoni moble, que inclou elements urbans, objectes i col·leccions. Els elements urbans fan referència a monuments o elements commemoratius o ornamentals instal·lats a la via pública.
L’àmbit de patrimoni documental inclou fons d’imatges, fons documentals i fons bibliogràfics. Els primers fan referència a sèries d’imatges que formen un fons o una col·lecció, segons criteris temàtics o de propietat. Els fons documentals són sèries de documents que configuren un arxiu de propietat pública o privada, i els fons bibliogràfics són sèries de llibres que formen part d’un arxiu, biblioteca o col·lecció que reuneixen un valor històric i patrimonial.
El patrimoni immaterial inclou manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música, dansa i costumari. La tipologia de les manifestacions festives recull les festes populars locals, en la seva globalitat, o bé destacant una activitat singular específica dins la festa, formin part o no del cicle festiu anual, religiós o laic. S’entén per tècniques artesanals les manifestacions singulars i específiques de la localitat o el seu entorn en relació als oficis, l’artesania, la gastronomia, etc. Per tradició oral cal entendre qualsevol referència d’origen no literari (transmesa oralment, tot i que es pot haver publicat) relacionada amb llocs o elements del terme: contes, llegendes, etc. Dins d’aquest àmbit s’inclouen també manifestacions musicals tradicionals singulars i específiques de la localitat que estiguin en vigor o bé que s’hagin perdut. Finalment, en l’apartat de costumari es documenten maneres d’actuar o de fer, comportaments socials o actituds específiques del municipi que estiguin en vigor o bé que s’hagin perdut.
El darrer àmbit és el patrimoni del medi natural, que es divideix en dues tipologies: les zones d’interès o espècimens botànics singulars. Les primeres són espais que reuneixen un valor específic a causa de les seves característiques botàniques, ecològiques, zoològiques, geomorfològiques o paisatgístiques, encara que hagin estat creades o alterades per intervencions antròpiques. També es documenten els espècimens botànics de caire singular que tenen un interès ecològic, social o cultural.
Per inventariar o documentar tots aquests béns patrimonials s’utilitza el model de fitxa establert per l’OPC, que comprèn els camps d’informació següents: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Fitxes associades; Accés; Història; Bibliografia; Protecció; Inventari; Vincles; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació, i un màxim de tres fotografies.
Hi ha alguns elements que no han de ser inclosos amb fitxa pròpia dins el Mapa del Patrimoni Cultural. És el cas d’elements poc singulars o dubtosos, o bé d’elements que d’entrada no mereixen o no poden ser fitxats, però sí citats. En aquest cas, s’inclouen en un apartat o llistat d’elements no inventariats. Es tracta d’elements poc rellevants, amb pocs valors històrics o artístics; d’elements desapareguts o destruïts; d’elements que tot i tenir-ne referències orals o bibliogràfiques no s’han pogut localitzar; d’elements pertanyents a altres municipis limítrofes, però que inicialment es creia que eren del municipi en estudi, o bé d’elements englobats dins d’un altre i que no cal singularitzar. El llistat de tots aquests elements s’incorpora a la memòria, ordenat per tipologies.
En tot cas, hi ha elements que no s’han de fitxar mai. És el cas d’entitats i associacions culturals, socials o esportives; festivals i altres esdeveniments culturals no festius; biblioteques o altres equipaments culturals; l’escut municipal; personatges il·lustres o esdeveniments històrics. No es tracta de confeccionar un cens d’entitats ni de recopilar l’activitat o l’agenda cultural de la població, sinó de documentar tota aquella que tingui un plus de component patrimonial, històrica o tradicional, ja sigui material o immaterial.
Processos de treball
- Fase prèvia de documentació.
- Treball de camp.
- Treball de gabinet.
Calella, maig de 2022
