Calella té més de dos quilòmetres i mig de franja costanera des del túnel fins al terme de Pineda de Mar, amb diferents trams de passeig marítim. Amb molt d’arbrat -majoritàriament plataners i també palmeres-, és el segon pulmó verd urbà de la ciutat, després del Parc Dalmau.
Al final de la passada legislatura es va fer un terraplè de separació entre el passeig i la via del tren, des de la riera fins a la font del pas a nivell, que ha ordenat l’espai, millorat el paisatge i tancat la via del tren.
En el tram de passeig -del cantó de mar- que va de la riera al començament de la balustrada, està molt desordenat, tot i que darrerament s’hi han posat uns troncs fixats a terra perquè els cotxes aparcats estiguin alineats i no envaeixin el passeig. Cal enjardinar amb vegetació adient per delimitar l’espai del passeig i, si pot ser, treure’n els cotxes aparcats.
Després tenim el Passeig Manuel Puigvert amb quatre fileres de plataners, únic en tota la costa, amb una balustrada noucentista, obra de l’arquitecte Jeroni Martorell, construïda a finals de 1927. És un element arquitectònic característic de la ciutat que dona distinció i elegància al nostre Passeig. Aquesta balustrada es troba en molt mal estat de conservació; li cal una restauració digna, que torni a lluir com el primer dia, en un Passeig de Mar que és l’orgull dels calellencs.
L’estat de la balustrada fa molts anys que demana una restauració integral. El nivell del passeig ha anat pujant a conseqüència de reomplir-lo de sorra i s’ha colgat part de la barana. Hi ha molts balustres trencats i la barana està deteriorada a conseqüència de la humitat i el salnitre. En diferents punts de la barana s’han col·locat uns armaris de connexió elèctrica; això tapa i desmereix una balustrada, que l’hem declarat BCIL recentment.
Martorell va concebre la balustrada per diferenciar el passeig de la platja. Amb escalinates i rampes per connectar el passeig amb la platja. Però per la banda de mar també ha pujat el nivell de la sorra aportada pel mar. A més a més, s’ha fet una carretera per sota la barana i també s’hi ha abocat sorra per aplanar-la. Hem permès aparcar en bateria a tocar a la balustrada. Amb tot, ha pujat tant la carretera i la zona d’aparcament que en alguns trams, si vols mirar el mar des de la balustrada, el que més veus són cotxes aparcats.
Cal un replantejament de tota la zona de sota la barana, i recuperar la idea de Martorell: que des de la balustrada del passeig es pogués contemplar la platja i el mar, que és el que dona sentit a una balustrada.
També cal restaurar o canviar els escocells que estan en mal estat i que poden representar un perill per als vianants.
En el ple de 16 desembre del 2022 l’Ajuntament va aprovar una moció presentada per ERC Calella: MOCIÓ PER A L’EXECUCIÓ D’UN PLA INTEGRAL DE RECUPERACIÓ AMBIENTAL I PAISATGÍSTICA DE LES PLATGES DE CALELLA.
Reproduïm alguns dels arguments exposats:
“El juny del 2020 l’Ajuntament va fer públic l’ESTUDI SOCIOECOLÒGIC DELS PLATANERS DEL PASSEIG DE MANUEL PUIGVERT, CARACTERITZACIÓ CLIMÀTICA I CÀLCUL DE REG, realitzat per l’equip encapçalat pel Dr. Martí Boada. En aquest estudi s’indica, en concret a la pàgina 12-13 i 33-34: “D’altra banda, s’ha observat que el vial entre la balustrada i la platja activa la presència de vehicles que circulen i aparquen a tocar i li treuen valor a la balustrada i el passeig, el desnaturalitzen. Aquesta circulació de vehicles representa una certa barrera, que a més actua com un filtre de la visibilitat dels vianants que van pel passeig en relació al mar… Es considera una qüestió important la valorització d’aquest espai com un element patrimonial i de lleure ciutadà que, a més a més, es vincula a un sistema natural tan interessant com és la platja. Per tant, perquè els seus elements, i en particular la balustrada, tinguin la rellevància que els pertoca, convindria una restauració integral de la balustrada i organitzar l’espai de manera que el passeig i la platja, com a complement l’un de l’altra, fossin una àrea on els vianants poguessin veure i accedir a la platja més lliurement en un espai ampli i agradable, on la mobilitat tova fos prioritària i restringida als vehicles de serveis”.
“Aquest espai que actualment serveix com a aparcament en bateria pot estar colonitzat per espècies que resisteixen perfectament la salinitat, de manera que poden generar un efecte de barrera, més o menys efectiu segons l’altura a la qual puguin arribar a créixer aquestes espècies… L’alliberament d’aquest espai i, per tant, la recuperació com a part del propi Passeig i de la platja, tindria una doble funció: la primera ja s’ha esmentat: com a efecte barrera; i la segona, permetria protegir la balustrada i ampliar l’espai per al gaudi dels vianants, deixant el pas exclusió pels vehicles de servei”.
“Alguns municipis han impulsat darrerament plans de renaturalització de les seves platges urbanes amb èxit. És el cas del municipi proper d’Arenys de Mar, on s’ha dut a terme la recuperació ambiental i paisatgística de desembocadures de rials, camins i zones de descans”.
En general, estem molt d’acord amb les propostes de l’equip d’en Martí Boada, com també de l’argumentari de la moció aprovada. Cal trobar alternativa per als cotxes aparcats en bateria al llarg de la balustrada i començar a reordenar l’espai alliberat.
Recentment, també s’ha aprovat per part del consistori, declarar BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) la balustrada noucentista del Passeig Manuel Puigvert. El fet de ser BCIL és un reconeixement a l’obra de Jeroni Martorell, augmenta la seva protecció i també pot facilitar trobar subvencions per a la restauració.
