1-L’anella verda, concepte i geografia
L’anella verda és un concepte relativament modern en l’àmbit del planejament urbanístic i territorial, especialmente vigent a patir del segle XXI en municipis com Barcelona, Terrassa, Manresa, Igualada, Berga, Vic, Girona, Olot…, i podríem anar seguint. Fa referència als espais periurbans que envolten ciutats grans, mitjanes i petites que durant l’urbanisme expansiu del segle passat van acabar sent l’eixida dels mals endreços d’aquestes ciutats, però que avui son considerats espais naturals d’especial importancia pel seu valor patrimonial, paisatgístic i de diversitat ecològica i natural. Pot incloure ambients agraris i forestals, corredors biològics com els boscos de ribera o els camins d’accés al medi natural, activitats de lleure com els parcs urbans o les zones esportives, i finalment vials d’àmbit més urbà com la façana marítima convertida en passeig de mar o els carrers amb funció de connectivitat verda.
En el cas de Calella podrem observar que gràcies al relleu muntanyenc de la Serralada Litoral que arriba fins a tocar del Mediterrani i certes bones decisions polítiques i estratègiques des de finals del segle XIX, tenim tot el potencial perquè la nostra anella verda reuneixi tots els ambients territorials que acabem de descriure.
2-Breu història de l’anella verda de Calella
Hem de començar per dir que si bé tenim tots els espais per crear l’anella verda, aquesta encara no s’ha convertit en una realitat urbanística recollida en el nostre planejament legal. Per tant, ja tenim un primer repte en l’àmbit del planejament.
La història urbanística de l’anella començaria a finals del segle XIX amb la primera urbanització del passeig de mar. Aquesta actuació ha tingut molta més importància de la que a vegades se li ha donat, ja que per amplada de l’espai i frondositat dels arbres que ocupen el passeig de Manuel Puigvert aquest representa un autèntic pulmó verd a tocar de mar.
Als anys vint del segle passat trobem una altra decisió estratègica de gran importància, la compra de la finca de Can Pelayo per convertir-la en parc urbà i forestal. L’actual Parc Dalmau ha pogut conservar al llarg dels anys un bosc mediterrani que s’ha complementat perfectament amb el passeig de mar enfortint la idea de pulmò verd, ara també, en l’àmbit de muntanya.
Entre finals dels 80 i primers dels 90 es decideix urbanitzar l’espai conegut per la Muntanyeta i el càmping La Granja. Diferents Plans Parcials permeten una certa construcció d’habitatge però alhora protegeixen un espai verd no urbanitzable que ressegueix tot aquest territori des del rierany dels Frares, límit amb el terme municipal de Pineda de Mar, fins a tocar del mateix parc Dalmau. Tot seguit, a mitjans dels 90, s’urbanitza el passeig de Garbí ampliant la franja verda del front marítim.
A la primera dècada del segle XXI s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que contempla fonamentalment el creixement urbanístic al voltant de la conca de la riera Capaspre i els seus afluents per sota de l’autopista. Com a positiu, aquest planejament preveu la conservació de diferents turonets forestals entre la muntanya del Capaspre, la vall de la riera i el parc Dalmau. Ajudant a consolidar els espais verds necessaris per donar continuïtat a l’anella verda. Però, també preveia un alt nivell d’urbanització que avui ha estat qüestionat per la mateixa Generalitat de Catalunya que ha posat en “quarentena” tot aquest planejament.
Val a dir, també, que durant aquest segle XXI s’inicien diverses actuacions per donar sentit i cohesió al conjunt d’espais que conformen l’anella verda. Per exemple, el camí que vorejant tota la Muntanyeta va des del límit municipal amb Pineda fins al parc Dalmau. La progressiva consolidació del carrer Balmes com un eix arbrat de voreres amples entre la façana litoral i la Muntanyeta. El pont de fusta que connecta el Capaspre ente mar i muntanya. O el parc de les Vel·les a la façana marítima.
3-Estat actual dels diferents espais de l’anella verda i propostes de millora
3a-La façana marítima
Començarem el nostre recorregut per l’arribada a mar del rierany dels Frares, darrerament s’ha millorat l’accessibilitat per a vianants en l’àmbit que envolta el cementiri i el seu passeig però caldria pensar en la platja de davant del cementiri com un dels llocs on hi podría haver vegetació de sorra protegida.
La part central del passeig dels plàtans necessita amb urgència actuacions per millorar l’estat dels arbres, hi ha un estudi tècnic del grup de treball d’en Martí Boada que planteja un seguit d’accions que s’haurien de realizar sense més demora. També caldia trobar alternatives per a l’aparcament actual en el vial de mar i així poder facilitar una ampliació de la zona verda amb plantes que fessin de protecció de la plataneda del passeig davant dels vents marítims.
El Passeig de Garbí té una estructura de tres àmbits: un parterre de plantes diverses a tocar de la via del tren que necessitaria recuperar la seva idea original de planta aromàtica, un vial de bicicletes cobert per plàtans que tenen el mateix problema del passeig central, i un tram de terra amb palmeres. L’acabament del passeig amb la platja està delimitat per rocalla, és un molt bon lloc per crear un parc línial de vegetació de sorra.
El Passeig de les Roques i els seus arbres, molts d’ells centenaris, es complementen perfectament bé amb els del Passeig de Garbí. El conjunt d’aquests dos espais ens mostra una massa arbòria potent.
Les roques i cales del Capaspre representen un espai natural amb gran diversitat de plantes, animals i ambients marítims. Però, alhora, son espais molt freqüentats i tenen clars signes de degradació. Si bé, darrerament, s’ha limitat l’activitat de pesca des de la costa, caldria anar més enllà i pensar en un espai-parc de protecció natural que inclogués mar, roques i la muntanya que està per sobre la carretera. Això permetria incloure una gran diversitat d’estatges biològics i paisatges naturals.
3b-La muntanya i els cursos fluvials
Comencem pel límit amb el terme de Sant Pol de Mar, la muntanya del Capaspre representa el límit marítim de la Serra del Montnegre, això la converteix en el final d’un corredor biològic que des dels cims més alts del Montnegre arriba fins a mar. Amb la construcció de l’autopista aquest corredor ha quedat mig tallat, si bé hi ha alguns passos de fauna subterranis caldria contemplar algún de més ample en format pont o fals túnel que connectés la Serra de les Guilles amb la muntanya de les Torretes.
Seguim cap el Torrent del Raig i el Camí Fondo, especialment al voltant d’aquest camí trobem restes d’alzinars de gran port que caldria protegir específicament. Aquest és un dels sectors que el POUM preveia urbanitzar i darrerament s’ha parlat de fer-hi una sortida de l’autopista. Caldrà, per tant, està ben atents perquè no es malmeti la unitat de paisatge agrari-forestal i no es crein més barreres que limitin l’anella verda.
Arribem a la vall de la riera de Capaspre que progressivament s’ha anat convertint en un espai d’aparcament de la zona hotelera. El POUM en aquest àmbit preveia un parc de ribera lineal que permetés la connexió de Calella amb el Montnegre, aquesta segueix sent una bona opció però només es podrà aconseguir desencallant el planejament de tot la zona.
De la vall de la riera passant per la font de Sant Quirze s’arriba al parc Dalmau, per fer possible aquesta connexió es van desqualificar com urbanes diverses parcel·les de la urbanització Sant Quirze, caldria fer-ho visible amb la construcció d’un camí. Arribem a la part alta del parc Dalmau i ens hi trobem un bosc de pins plantats per l’home que progressivament, en un procés de successió natural, va donant lloc a un alzinar que caldria protegir i potenciar.
Al límit nord-est del parc Dalmau comença la Muntanyeta, antigues terres de conreu ocupades avui per instal·lacions esportives i un camí central que ressegueix tota la zona. A nivell de vegetació presenta una certa similitud amb el parc Dalmau, també ens trobem amb una pineda que va facilitant el creixement d’un sotabosc d’alzines i aladerns. Pel costat més al sud de la Muntanyeta, per sobre del lloc conegut com les Coves, hi tobem un espai de garrofers que caldria mantenir i donar valor com antic conreu de la zona. Finalment arribem al límit de l’entrada de l’autopista entre Calella i Pineda, uns espais on hi trobem bosquests d’alzinar amb algun camp de conreu i que no sabem massa bé què els hi espera amb el planejament futur de la ciutat.
3c-Els carrers o vials verds
En el límit nord amb Pineda hi trobem el carrer Joan Coromines que té prou amplada per definir-lo com a vial verd. Avui presenta una vegetació de plantes exòtiques tocant la baixada de l’autopista i uns arbres poc mediterranis a les voreres. Caldria, per tant, redefinir la vegetació del conjunt del carrer propiciant un cert paisatge de continuïtat amb la Muntanyeta.
La plaça Bartomeu Barceló amb un cert bosc de lledoners limita amb la plaça de les Roses amb un bosc de til.lers, un bon punt per travessar la carretera, carrer Sant Jaume. D’aquí, en direcció sud, seguim pel carrer Balmes fins arribar al passeig dels Eucaliptus i travessar cap el Rierany dels Frares i la façana marítima. El carrer Balmes ha començat un camí d’eixamplament de voreres i arbrat que s’hauria de consolidar aquests propers anys.
Des del carrer Balmes, com a eix verd central, hi conflueixen un seguit de places: del Maresme, Jaume Marxuach, Lluís Gallart i de Catalunya, a més de l’avinguda del Rierany dels Frares i el tram final del carrer Església, que enforteixen l’anella verda de l’est de la nostra ciutat, just en el límit amb el terme municipal de Pineda.
Hem donat la volta a tota la ciutat però ens queden dos eixos urbans que ens permeten interconnectar en més punts mar i muntanya. Un és el carrer Sant Josep, on l’equip tècnic d’en Martí Boada va preveure la connectivitat verda entre el parc Dalmau i el passeig de mar. L’altre és la riera Capaspre on el cobriment en el seu tram sud ha permés guanyar espai per al vianant i que cal consolidar ordenant la regulació de les terrasses.
