Calella disposa d’un ric patrimoni museogràfic i de centres interpretatius de destacats elements patrimonials. Tots ells, d’un caràcter molt divers, tant pel que fa a la cronologia —des d’època romana a l’actualitat; d’estils artístics o temàtiques — com des del punt de vista històric, arqueològic, tècnic. Alguns tenen més visibilitat que altres. També hi ha altres espais que en museïtzar-los possibilitaria incorporar nous aspectes, no tractats, que donaria una visió molt més àmplia del patrimoni i de la història de la nostra ciutat.
Tenint en compte les característiques de Calella, proposem agrupar tots aquests equipaments sota una marca conjunta que serveixi per identificar-los de forma unitària. Per exemple: MUSEUS DE CALELLA. Dins d’aquest gran paraigua haurien d’agrupar-se els diferents espais, cadascun amb la seva personalitat. Des del recinte arqueològic del Mujal, el Museu-Arxiu, el Museu del Turisme o els centres del Refugi Antiaeri i del Far i les Torretes; a més dels nous espais que s’hi puguin incorporar.
Salvant les distàncies, és el sistema del MUHBA, el Museu d’Història de Barcelona. Des de la seu històrica de la plaça del Rei irradia a la resta de la ciutat, incorporant elements patrimonials que expliquen un aspecte determinat —des d’espais arqueològics, fàbriques o refugis de la Guerra Civil.
També els MUSEUS D’ESPLUGUES incorporen sota aquesta denominació el Museu Can Tinturé, la fàbrica Pujol i Bausis del segle XIX i clau a la història local, o el futur Espai Corberó, la casa-estudi de l’escultor Xavier Corberó. És la mateixa estructura: una marca global per espais molt diversos que veiem igualment a MUSEU DE TERRASSA —Seu d’Egara, església de Sant Pere, Castell-Cartoixa de Vallparadís, la Casa Alegre de Sagrera, la Torre del Palau, el Centre d’Interpretació de la vila medieval de Terrassa i el Claustre del convent de Sant Francesc; MUSEUS DE MARTORELL —Casa museu Santacana-L’Enrajolada, Museu Municipal Vicenç Ros, Muxart-Espai d’Art i Creació Contemporanis, Pont del diable, Sant Bartomeu; MUSEU D’ARENYS —Museu de mineralogia Mollfulleda, Museu de les Puntes, Espai Calisay; entre molts altres exemples de diferents ciutats (Sabadell, Badalona, Girona…).
Aquesta proposta requereix una idea clara i consensuada de quin tipus de museu/museus es desitgen per a les properes dècades; arribant per això a acords entre tots els actors de la ciutat (culturals, polítics, econòmics). Un cop establert el concepte que s’espera dels museus de Calella, cal cercar la persona, grup de persones i empresa adequada per dur a terme aquesta tasca, en un termini mitjà/llarg. Un marc d’actuació que determini les intervencions a curt termini als diferents espais culturals, perquè aquests no interfereixin en el projecte global a llarg termini. En una ciutat com Calella, amb recursos limitats, s’hauria de tendir a la unificació d’aquests espais per rendibilitzar al màxim els recursos destinats a museus i beneficiar els menys coneguts, derivant-hi visitants des dels més concorreguts.
També se’n beneficiarien les museografies, en permetre el transvasament de peces d’un espai a l’altre. Així, a manera d’exemple; peces d’arqueologia que no tenen visibilitat al Museu-Arxiu podrien passar al futur centre arqueològic del Mujal, enriquint la seva visibilitat. També es podria ampliar el fons del Museu del Turisme incorporant-hi altres indústries. Això que hem apuntat permetria alliberar espai al Museu-Arxiu per tal de poder elaborar un nou discurs a la planta baixa més enfocat a la història local.
Sens dubte, la peça clau dels MUSEUS DE CALELLA ha de ser el Museu-Arxiu Municipal. Pel fet de ser el més antic, per la seva privilegiada situació i per la riquesa i varietat de les seves col·leccions. Un museu que, evidentment es veu necessitat d’una reforma. Una reforma que ha de ser quirúrgica, per no eliminar una de les seves característiques —la seva essència de museu antic; però incorporant-hi nous llenguatges comunicatius que permetin que el discurs arribi més fàcilment als visitants.
Per possibilitar aquesta proposta, cal comptar, en primer lloc, amb tot el suport, consulta i consens dels partits i les associacions patrimonials i culturals de la ciutat. Seguidament, caldrà tenir una estratègia de futur, que ha de ser dirigida des de la regidoria de Cultura, la qual ha de disposar d’un centre director potent i centralitzat que pugui impulsar un discurs coherent per a tots els museus. També caldrà que hi hagi un projecte a mitjà termini, que no pot quedar exclusivament en mans de “tècnics”, ni es pot delegar en “projectes museístics i/o museogràfics“, que únicament se n’aprofiten les empreses que els redacten.
Com a punt de partida, per avançar en la creació de MUSEUS DE CALELLA, caldrà partir dels museus o centres d’interpretació existents, que són: Museu-Arxiu Municipal, Museu del Turisme, Centre d’Interpretació del Far i les Torretes i del Refugi Antiaeri del Parc Dalmau. També caldrà comptar des d’un inici amb el futur Museu de la vil·la Romana del Mujal (Tot i ser un futur museu, el posem aquí perquè ja hi ha un compromís polític per crear-lo i l’espai reservat).
Altres espais a museïtzar en un futur i que es podrien incorporar al conjunt són: Can Saula, la Parròquia, Caseta de Pescadors, Centre d’estudi i interpretació de l’obra de Jeroni Martorell a la Biblioteca Vella, Espai expositiu de la cultura popular de Calella (cal trobar-li una bona ubicació).
MUSEUS DE CALELLA ha de comptar amb una pàgina web específica que difongui les activitats dinamitzadores dels museus i espais patrimonials i, com en totes les webs, en pengin les xarxes socials. Aquesta mancança actual és un clar llast per a tot el projecte.
S’ha de recuperar el costum de fer exposicions amb materials del fons propi del Museu o de l’Arxiu Històric, tal i com s’havia fet anteriorment. Aquestes exposicions de producció pròpia les portaven a terme el personal tècnic del Museu o de l’Arxiu, en molts casos amb la col·laboració de voluntaris i dels/les calellencs/ques.
Va ser el cas d’interessants exposicions com “La Pesca Tradicional a Calella” (2009), “Margarida Flaquer de Vall, una dona insòlita” (2010), “Dr. Flaquer Barraquer, metge oculista”(2010-2011), “Lina, de l’artista Lluís Gallart” (2011), “Calella Cadiram” (2012), “Col·lecció Canonge Bellvert” (2012), l’exposició sobre el jaciment romà del Roser “Calella 2000 anys enrere” (2012-2013), les tres exposicions dedicades a Jeroni Martorell -“Arquitectures Dibuixades” (2013), Arquitectures Conservades (2014), Arquitectures a Calella (2015)-, l’exposició sobre el Tricentenari “1714, no quedo ni sombra de lo antiguo” (2014), “Fantasies de metall al dictat” (2016), o “L’Art en el Tabac” (2018), entre d’altres.
Des de la nova direcció del museu no se n’ha fet cap. Més ben dit, se n’ha fet una l’any 2020.” Homenatge al Grup Pa, Vi i Moltó”. Va ser un error que s’optés per donar l’elaboració de l’exposició a una empresa externa sense cap vinculació amb Calella. Quan es podia haver fet amb el personal del Museu o de l’Arxiu Històric, que tenia de primera mà tota la informació i podia comptar amb tants ciutadans que al llarg de molts anys han col·laborat amb Pa Vi i Moltó. Sobretot s’havia d’haver tingut en compte la gent del grup, socis de l’entitat. Segurament s’hauria fet una exposició força més reeixida. Són maneres de fer totalment allunyades de les que ha vingut fent tant el Museu-Arxiu o l’Arxiu Històric al llarg dels quaranta anys d’existència.
A tall de resum:
- – Hem exposat la nostra proposta d’agrupar tots els equipaments museístics sota la marca conjunta de: “MUSEUS DE CALELLA”, i això comportarà una reestructuració dels existents.
- – També hem anomenat les futures museïtzacions, les quals són edificis i elements patrimonials, amb una important vàlua cultural, que s’han de poder anar obrint paulatinament per poder mostrar els seus continguts a la ciutadania i als visitants.
- – S’ha de recuperar el costum de fer exposicions amb materials del fons propi del Museu o de l’Arxiu Històric, tal i com s’havia fet anteriorment.
- També hem proposat que MUSEUS DE CALELLA sigui dirigit per la regidoria de Cultura, la qual ha de disposar d’un centre director potent i centralitzat que pugui impulsar un discurs coherent per a tots els museus. Amb noves maneres de fer molt més obertes i participatives.
