Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau

Si Calella té un edifici i un entorn a protegir és sens dubte el de la seva Parròquia. Ens cal valorar la seva història.

Calella en la seva creació i inicial consolidació era un petit nucli de cases que depenia de la parròquia de Pineda. Els seus actius vilatans van començar a considerar la necessitat de ser un municipi independent amb pròpies mesures d’organització municipal, justícia i normes, sense interferències alienes. Així, l’any 1525, varen demanar al Papa Climent VII la constitució de parròquia. La resposta al setembre d’aquell any anunciava com a possible la seva emancipació, que fou efectiva el 8 de març de 1528, marcada amb dues condicions: que la invocació del temple fos a Santa Maria (igual que la de Pineda) a la que hi vam afegir Sant Nicolau (1); i que tot l’esforç de fer la seva construcció i la dotació pel seu funcionament: rector, elements per al culte… anessin a càrrec dels mateixos vilatans. En el plànol de 1586 Calella tenia més de 90 focs o llars fiscalment taxades i, per tant, més de 400 habitants.

La construcció de l’Església va anar ràpid: el 1564 era consagrada. Es creu que era d’estil gòtic segons models d’esglésies veïnes, va ser encomanada a un seguit de mestres d’obres: Pere Suaris, Antoni Mateu, Joan de Tours, Joan Soler, calellenc i Perris Rohat.

Dos anys després es va acabar la part del cor. En l’altar major és construir un retaule que s’assentava sobre un basament de pedra tallat per Joan de Tours. Actualment, aquest retaule s’identifica amb les peces del portal major, dit dels dotze apòstols.
El cementiri, com tots els de l’època al voltant de la sagrera de l’església, es va arreglar el 1571 i va actuar com a tal fins a l’any 1829, que fou traslladat al costat del mar. El 1572 es va construir la rectoria i el sagrari el 1575.

La parròquia va donar impuls a l’organització de la Universitat de Calella i per primera vegada es va promoure recollir en un llibre tots los actes, privilegis i escriptures pertanyents a l’obra de l’Església de Santa Maria i Sant Nicolau de la vila i del seu Comú. Aquest llibre havia de contenir tots els privilegis i escriptures de la parròquia que fossin de complexa gestació. Tot plegat marcava que Calella era una vila de senyoriu secular en mans dels Montcada com a successors dels Cabrera, tenia parròquia i tenia Jurats. Era un municipi.

Però el 26 de gener de 1747 caigué el campanar, i amb ell, més de la meitat de l’edifici, causant quasi una total destrucció de l’església i el 6 de juny ja posaren la primera pedra del nou temple parroquial, emplaçat sobre el perímetre de l’antic, encara que força més ample. L’edificació de la nova església s’encarregà al mestre Josep Morató de Vic. La reedificació i la sagramentació, es dugué a terme vuit anys i pocs mesos després, fou el 23 de setembre de 1755.

En el mateix període també se va construir la Capella dels Dolors adjunta a l’església, estava situada en la zona de la plaça que existeix entre l’edifici i el carrer Església.

En el 1896 s’acaba una remodelació de l’altar major, de la capella dels Dolors i sembla que també s’intervingué en la capella que avui en dia ocupa el denominat Santíssim, tot costejat pel bisbe de Girona, Tomàs Sivilla i Gener (Calella 18 d’octubre 1817 – Girona 8 gener 1906).

L’Església va ser parcialment destruïda o desmuntada de nou el 1936. L’edifici principal es refà entre 1940 i 1951, segons el projecte de l’arquitecte Jeroni Martorell Terrats, el campanar va quedar enllestit a principis dels anys 60. Les fotografies anteriors a aquesta època ens confirmen la pèrdua de moltes obres d’art, creades per notables escultors, arquitectes, pintors, mestres orgueners, forjadors, brodadors, tot un patrimoni històric i artístic aconseguit durant dos segles amb l’esforç de tot un poble. La capella dels Dolors que estava molt malmesa, fou definitivament eliminada l’any 1980, es coneix l’existència de part de la façana en una casa particular en la franja de ponent.

Considerem que s’ha de preservar la totalitat de la parròquia, tot el seu perímetre, sense modificar cap paret ni estructura i amb aquesta finalitat detallem a continuació l’edifici, els seus límits i els principals elements de la imaginària i del culte.

El conjunt religiós se situa entre els carrers de Romaní, Raval, de la Bruguera i el carrer de l’Església. L’edifici es un clar exemple d’estil barroc seguint el model de la nissaga dels Morató, en l’actualitat manté totes les característiques inicials, però podem observar els canvis soferts per al pas dels anys, sobretot la reconstrucció realitzada per Jeroni Martorell que tot i mantenir els elements característics i la volumetria tensa les línies principals per donar-li un caire més elegant. La planta té forma de creu llatina. La nau central està composta per cinc trams de volta i un absis quadrat lleugerament aixamfranat, la intersecció d’aquests elements amb els dos braços del creuer, genera una cúpula semiesfèrica.

Entre els contraforts de la nau central trobem quatre capelles a cada costat, en l’última remodelació s’obren uns arcs de mig punt, en les parets mitgeres de les capelles que generen dos passadissos un a cada costat de la nau central. A banda de l’edifici principal, el conjunt disposa d’espais necessaris per al seu funcionament: la sagristia i la sagristia vella que és utilitzada com espai de treball, manteniment i emmagatzematge.

És de destacar per la qualitat artística el gran rosetó que es localitza en la façana principal obra de Pere Cánovas i Aparició (Sant Adrià del Besòs 1930 – Barcelona 2020) dedicat als patrons del municipi Sant Quirze i Santa Julita.

Sobre les dues portes d’entrada es troben sengles fornícules, on recentment s’han col·locat: en la porta principal una figura de St. Nicolau i en la lateral Sant Pere. La rellevant porta principal, concebuda en el 1747 conta de dos tipus d’escultures o relleus, que es distingeixen clarament, unes de color marro i uns altres fets en pedra blanca de Girona. Aquestes últimes peces són les més interessants de tot l’edifici, són les escultures procedents del retaule primitiu, situades a ambdós costats d’aquesta portalada, hi podem trobar els caps dels apòstols distribuïts simètricament, d’un marcat estil renaixentista com correspon a l’obra de Joan de Tours, artífex francès que va treballar en el retaule de la primera església parroquial entre els anys 1553 a 1563, any de la seva mort, ocorreguda a Calella. Aquesta obra és de marcat gust clàssic en les volutes amb decoració vegetal, i el putti (2) de la part dreta; per contra, les cares dels apòstols tendeixen a mostrar un cert pathos (3), una ruptura de l’equilibri clàssic, concentrant l’expressió i el moviment en els cabells i la barba.

Entre els apòstols de la banda esquerra es reconeix fàcilment a sant Jaume per la seva venera i a sant Joan per ser imberbe, però poca cosa més perquè no es pot reconèixer l’ordre en què es troben. És tot el que ens queda del retaule de l’església cinccentista. Per deixar constància de la reconstrucció, varen posar dues plaques amb les dates de la ruïna del temple a 26 de gener de 1747, a l’esquerra i altra, a la dreta, amb la data d’inici de la reconstrucció el 6 de juny de 1747, quan es comença a excavar el fonament.

És de destacar la capella del Santíssim que es va inaugurar al voltant dels anys 50 del segle XX i que Jeroni Martorell va portar a terme la reconstrucció del que quedava. En ella s’han localitzat uns elements que pertanyen a la remodelació encarregada pel bisbe Sivilla. Ja que en la part alta de les columnes i decoracions s’ha pogut apreciar que tots els símbols religiosos, han estat picats amb la finalitat d’esborrar-los. Hi ha símbols identificables com les ales d’uns àngels, però la resta d’imatges picades són irreconeixibles. Aquest fet d’eliminar símbols, lògicament ha de formar part dels esdeveniments succeïts entorn de la guerra del 1936. Posteriorment a la inauguració hi ha hagut petites intervencions com han estat la modificació de l’altar, el repintat de la volta amb pintura a l’oli que va provocar els despreniments de les pintures originals en forma d’escata. Recentment, s’ha dut a terme una consolidació de tot el recinte, restaurant les parts malmeses.

Un altre element característic de l’església es el campanar, de 47 metres d’alçada, de base quadrada amb cos superior octogonal irregular, està dividit en dos sectors per una motllura, el superior dels quals té finestres d’arc de mig punt, estretes alternades amb amples, una a cada cara, i queda coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada.. L’escala que hi puja al seu interior és d’obra, arrapada a les parets interiors, amb alguns replans.

BENS MOBLES A DESTACAR

Escultures de Jaume Martorell (Pineda 1894 – Calella 1980). (4 )

• Sant Crist, 1942.
• Dolorosa al peu de la creu (La Pietat), 1947. (5)
• Crist Jacent, 1955 . (6)
• Peana de la Puríssima Concepció

Escultura de Pere Nolasc Valls i Martí (Barcelona 1888 – 1980). (7)
*La Puríssima Concepció, 1942 (8)
*L’Assumpció 1952 (9)

Obres de Josep María Brull i Pagès (Ascó, Ribera d’Ebre,1907 — Ripollet, Vallès Occidental,1995). (10)
*Mosaic de la Puríssima Concepció 1954 (11)
*Escultura de Santa Llúcia 1955 (12)

Escultures del taller Campanyà–Reixach
*Sagrat Cort de Jesús 1946
*Mare de Déu del Sagrat Cor 1954
*Mare de Déu de Fàtima 1957 (13)

Obra de Jeroni Martorell Terrats
*Altar del Sant Crist primera capella lateral esquerra
*Altar del Santisim

Pintura de Melcior Domenge i Antiga. (Olot 1872-1939)
*Retrat del bisbe Sivilla 1924

ORFEBRERIA

• Reliquiari de Sant Quirze i Santa Julita
• Reliquiari de Sant Antoni
• Calzes i copons
• Creu processional
• Custodies
• Sagrari (12)

PROPOSTA DE CATALOGACIÓ

1.- Catalogar i protegit tot el conjunt religiós situat entre els carrers de Romaní, Raval, de la Bruguera i el carrer de l’Església, incloent la sagristia, la sagristia vella i el subsòl tant el interior de l’edifici com la zona de la plaça exterior. Es la zona que va ocupar el primer cementiri que va tenir Calella.
2.- Catalogar i protegir la totalitat de peces que conformen el retaule del portal major, dit dels dotze apòstols.
3.- Catalogar i protegir les imatges i els objectes de culte detallats.
4.- Catalogar i protegir els objectes de orfebreria ressenyats.
5.- Adequar l’escala de pujada al campanar i tot l’espai del cor i naus superiors laterals, per tal de que es puguin visitar.
6.- Reconvertir el cor i les naus laterals superiors en un espai museu que expliciti l’historia de la parròquia i la del municipi. Cal tenir en compte que la Parroquia es l’espai mes visitat de la ciutat.
5.- Una vegada inclosa la Parròquia dins el catàleg de bens protegits, caldrà retolar els elements més importants i fer-ne una acurada guia de visita.

Fons

Fons Arxiu històric municipal de Calella
Fons documental de Jesús Rodríguez Blanco
Web de la Parròquia de Calella: https://parroquiacalella.cat/
Fons documental de Maria Janer