Els refugis antiaeris es van construir l’any 1937 seguint el projecte de Jeroni Martorell i per decisió de la Junta de Defensa Passiva Local, amb l’objectiu de protegir la població dels bombardeigs feixistes.
El refugi del Parc Dalmau, un dels tres que es van construir, es va museïtzar l’any 2010 i actualment es pot visitar amb uns horaris fixos d’obertura. També es va declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Els visitants poden recórrer la seva galeria principal (les transversals no estan condicionades per a la seva visita) i documentar-se a través de panells informatius, fotos històriques i l’audiovisual “Testimonis de la Guerra”, on diversos calellencs i calellenques parlen de les seves experiències durant la guerra civil i la postguerra. Actualment també s’ofereix un servei externalitzat de visites guiades.
El Refugi del Parc Dalmau forma part de la “Ruta dels espais de memòria”, un itinerari que enllaça i posa en valor diferents espais de memòria democràtica de la ciutat que han estat senyalitzats amb l’ objectiu de dignificar, recuperar i difondre el patrimoni memorial vinculat al període de la Guerra Civil (1936-1939 ) i la postguerra.
Seria interessant explorar les possibilitats d’incorporar alguna galeria transversal al recorregut, si fos viable tècnicament, i adequar la museografia actual sense caure en un excés d’elements que desvirtuin el discurs que es vol transmetre.
Així mateix, l’exterior del Refugi del Parc permet portar a terme activitats relacionades amb la temàtica de la memòria i la cultura de la pau (representacions teatrals de petit format, xerrades, tallers), que potenciarien el coneixement de l’espai i la participació ciutadana. Per últim, caldria saber l’estat actual del refugi antiaeri de Las Cuevas, que tot i ser de caire privat, podria incorporar-se com un altre espai patrimonial vinculat a la memòria. També els antics búnquers o “casamates” de la platja, si en queda algun d’ensorrat que no s’hagués destruït, seria interessant sondejar la possibilitat de museïtzar-lo.
