Divendres 24 de gener de 2020. 19h. Sala d’Actes Cooperativa L’Amistat
Xavier Gamell dona la benvinguda a l’Alcaldessa, als regidors i a tots els assistents. També agraeix el recolzament dels més de 50 calellencs que han donat suport a l’associació en el seu inici i en llegeix els noms.
Com a punt de partida de l’acte, Mabi Salinas llegeix una part de la memòria presentada per Jeroni Martorell l’any 1914, quan va guanyar la plaça de director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Diu que aquestes paraules de Jeroni Martorell, en defensa de l’església del Miracle de Tarragona, podrien reflectir l’esperit d’aquesta associació. El text de Jeroni Martorell diu així:
“La conservació dels monuments del passat, no és pas una qüestió de conveniència o sentiment. No tenim el dret de destruir-los. No’ns perteneixen. La seva propietat, en part és d’aquells que’ls aixecaren, en part de totes les generacions d’homes que vindran darrera.
Lo que nosaltres haguem construït, lliure som d’aterrar-ho; més lo que altres homes feren, ab el seu esforç vigorós[…] és d’ells encara. De tals drets som totalment usufructuaris; pertanyen als seus successors […].”
Pren la paraula Francesc Noguera, informant que els estatuts de l’associació ja estan legalitzats, i defineixen l’Associació Amics del Patrimoni Històric de Calella com una entitat cultural sense ànim de lucre, independent de qualsevol grup polític i oberta a tots els ciutadans. També estableixen que els fins de l’associació són vetllar i treballar per la preservació, conservació i difusió del patrimoni cultural de Calella, en tots els seus aspectes: històric, arqueològic, urbanístic, arquitectònic, natural/paisatgístic, així com també del patrimoni immaterial de la Ciutat.
Francesc Noguera explica que l’associació treballarà des del voluntariat, complementant i donant suport a l’administració en totes les tasques relacionades amb els objectius de l’associació. Que es volen teixir grans consensos a l’entorn de la cultura i col·laborar amb les institucions de la ciutat (museus, arxius, biblioteca, etc.), així com amb les altres entitats culturals de Calella.
També informa que es funcionarà en comissions de treball obertes als socis que s’hi vulguin apuntar, i que es tiraran endavant estudis, informes i propostes, es promouran exposicions i conferències, i es vetllarà per la conservació del patrimoni i el paisatge urbà. També s’establiran convenis amb l’Ajuntament per tirar endavant projectes concrets i s’estarà atent perquè en el fer de cada dia no s’oblidi el patrimoni, que és allò que la història de la Ciutat ens ha llegat i el què realment ens diferencia i particularitza.
Referent als socis, informa que s’ha establert una mini quota de 12€ l’any i que cadascú podrà adaptar la quota a les seves possibilitats.
Jordi Pérez agafa la paraula i diu que un dels objectius que es planteja l’associació és potenciar i col·laborar en la difusió del patrimoni que tenim conservat i documentat, tenint en compte també les col·leccions que es conserven als museus de Calella i els fons documentals de l’Arxiu Històric Municipal.
També diu que es promocionaran estudis de recerca de la història local i projectes de divulgació, que es facilitarà la publicació d’aquests estudis i que es promouran exposicions, rutes històriques, visites guiades, senyalitzacions del patrimoni i continguts online.
Informa que l’associació està treballant per fer diverses conferències, una d’elles sobre les excavacions arqueològiques al Mujal, que anirà a càrrec dels arqueòlegs que hi van treballar. També s’estan preparant xerrades sobre criteris de protecció i conservació del patrimoni, a càrrec de tècnics de la Diputació i de la Generalitat
També remarca que l’associació vol fer un seguiment dels fons vinculats a Calella, tant en l’àmbit artístic, com documental, fotogràfic, audiovisual o de memòria oral, amb l’objectiu que aquests fons no s’acabin perdent o acabin fora del poble, o en mans de gent que només pretén treure’n profit.
Per últim, Jordi Pérez té unes paraules de record pel qui fou director del Museu-Arxiu Municipal de Calella, Josep M. Codina, i també per a l’historiador Jesús Rodríguez, que ha estat tants anys al capdavant de l’Arxiu Històric Municipal.
Torna a prendre la paraula Mabi Salinas, que diu que l’ordenança municipal del paisatge urbà de Calella defineix aquest concepte com a bé públic d’ús col·lectiu, que cal protegir per garantir una millor qualitat de vida als ciutadans. Elements d’aquest paisatge urbà són els espais públics, les construccions (especialment aquelles que integren el patrimoni cultural), els espais lliures d’edificacions i l’espai aeri. Carrers, cases, places, arbres, senyals, jardins… són un bé comú amb necessitat de protecció perquè ens ajudi a crear un entorn agradable i harmònic.
Diu que l’associació posarà especial interès en aquells aspectes de la normativa que afectin sobretot a la conservació dels edificis catalogats i s’oferirà a col·laborar amb el consistori i els propietaris per ajudar a mantenir-los en bones condicions. Es vol que es faci una mediació més basada en incentius que no pas en sancions.
Diu que cal vetllar perquè es conservin en bon estat façanes exteriors, interiors, cobertes i balcons, així com tenir cura dels afegits com ara rètols publicitaris, pèrgoles, aparells d’aire condicionat, etc. També seria interessant establir una carta de colors i de materials a aplicar a les façanes en les diferents zones del casc històric i una adequada senyalització dels espais.
Mabi Salinas comenta que caldria emmirallar-se en projectes exitosos com “Barcelona posa’t guapa” o la intervenció a les façanes de les cases del riu Onyar a Girona. Ambdues experiències parlen de l’orgull dels veïns en veure com millorava la imatge de la seva ciutat amb la implicació de tothom.
Josep Villegas agafa la paraula i explica que des de l’associació es vol proposar una modificació del catàleg d’edificis i elements protegits. Fa un apunt dels antecedents de la protecció del patrimoni a Calella:
L’enderroc l’any 1979 de la Torre dels Anglesos va provocar una indignació i malestar tan grans en el poble que, poc temps després, a principis dels anys 1980, el primer ajuntament democràtic va redactar en col·laboració amb el Museu-Arxiu una primera llista d’edificis i llocs calellencs a conservar per la seva importància històrica i artística. Concretament 14 elements. Anys més tard, amb la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) es va ampliar molt aquest llistat inicial.
Revisant aquest Pla en el seu apartat del Catàleg, es constata que moltes fitxes d’edificis protegits tenen mancances i els falta concreció, ja que en aquell moment es van fer amb la informació que es disposava i es deixen parts o elements que queden desprotegits.
Josep Villegas diu que després de 15 anys de la redacció del Catàleg, han canviat força els criteris de protecció i conservació del patrimoni històric, i que per tots els motius exposats, l’associació proposa revisar l’actual Catàleg, rectificant allò que calgui, ampliant també els elements a protegir i aplicant aquests nous criteris, com: ambients, fronts edificatoris o valor històric. S’ha de tenir més en compte el conjunt i no únicament l’element a protegir de forma aïllada. L’entorn on s’ubica un edifici és igualment important.
Caldria també aplicar el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) als elements protegits que es consideri i que l’actual Catàleg no incorpora.
També s’hauria de considerar la zona que va des dels carrers Roser/Pansa (Escoles Pies) a Raval/Batlle, com a Nucli Fundacional de la Ciutat, la qual hauria de tenir el reconeixement d’ambient d’especial protecció i consideració, implementant una normativa de paisatge urbà en consonància a un espai històric, potser amb una senyalització o retolació adients, o proposant l’aplicació d’una gama de colors per les façanes que dignifiqui cada cop més aquest perímetre.
L’actual Catàleg moltes vegades no defineix prou bé les responsabilitats de conservació i, tot i la bona implicació dels serveis tècnics municipals, moltes cases particulars catalogades pateixen amb el temps un deteriorament evident. El nou catàleg hauria de definir encara més les obligacions de cadascú per tal de salvaguardar en les millors condicions possibles el nostre patrimoni històric.
També explica que cal reconèixer que, en el cas de moltes edificacions públiques, s’ha avançat i s’ha aconseguit donar utilitat a grans edificis municipals que eren una càrrega per a l’administració local, com la Fàbrica Llobet-Guri, Can Saleta, la Biblioteca… i diu que aquest es el camí a seguir.
Per acabar, Josep Villegas diu que caldria identificar els edificis o elements arquitectònics catalogats que estan en mal estat i que corren perill, per tal de proposar a l’administració trobar solucions que puguin ajudar els propietaris (en una situació no gens fàcil per a la majoria) i que freni el deteriorament progressiu de moltes cases.
Pren la paraula Xavier Gamell, que diu que també s’ha d’incorporar el concepte de valor ambiental-cultural-paisatgístic de l’entorn de la Ciutat. Diu que es pretén considerar aquests espais com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) i ampliar així la seva protecció i reconeixement. Aquests són:
– El Parc Dalmau amb la seva doble vessant: Cultural, que engloba el disseny i els elements arquitectònics de Jeroni Martorell (aquesta part està força deteriorada i caldrà un esforç per a la seva restauració i posterior conservació); i la Natural/ambiental/paisatgística, que inclou els jardins, l’arbrat i la part boscosa de vegetació mediterrània, un dels pulmons de la Ciutat. Cal pensar en la possible incorporació de la Muntanyeta al conjunt del Parc. Aplaudeix la gran tasca que estan fent els Amics del Parc.
– El Capaspre, que engloba el conjunt muntanyós que va des dels contraforts del Montnegre seguint per la Serra de les Guilles fins a morir al mar, formant un roquissar de gran valor natural i paisatgístic. És la part que coneixem com “Les Roques”, que cal declarar-la com a paisatge pintoresc. En el seu cim el Far i les Torretes, dues construccions històriques, icones de Calella.
Aquesta serralada ha fet d’espigó natural i amb el pas del temps ha permès protegir de les corrents marines la plana on s’assenta la Ciutat, propiciant la seva gran platja. El Capaspre ha donat nom a la riera i a la seva influència, però ha perdut el nom en el seu propi indret. Abans de l’any 1000 ja hi ha documents que esmenten ”Caput Asperum“ (Capaspre). No fem res més que retornar-li el nom.
Aquest conjunt, de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, cal que tingui una protecció integral i una consideració i promoció com un tot: El Capaspre.
– Les platges i el Passeig. Cal preservar la nostra platja, que tot i les activitats humanes de la costa del Maresme, ha pogut conservar prou bé la seva propietat. Una platja ampla i generosa amb una sorra excel·lent, la imatge de la qual és coneguda i reconeguda arreu. Caldrà tenir cura de la balustrada del Passeig, obra de Jeroni Martorell, així com també posar en valor la casa de pescadors. Així doncs, caldrà declarar el conjunt del front marítim com a BCIL.
Per tot això exposat, es demana a l’Ajuntament que obri un procés per ampliar i modificar el Catàleg vigent, en l’elaboració del qual l’associació hi vol participar.
Xavier Gamell diu que preservar, restaurar i vetllar pel patrimoni i el paisatge urbà no és solament una qüestió sentimental; és, sobretot, una inversió de futur. En la mesura que se sàpiga potenciar la personalitat de Calella, serà més agradable i atractiu passejar pels nostres carrers.
L’Associació Amics del Patrimoni Històric de Calella no vol ser una flor d’estiu. La voluntat és de permanència, de treballar i col·laborar amb els consistoris, siguin del color que siguin.
Xavier Gamell fa una crida a incorporar-se a l’associació, cadascú amb les seves possibilitats, uns treballant, altres donant opinions o ajudant econòmicament.
Per últim fa un agraïment al públic assistent.
Calella, 24 de gener de 2020
