Jeroni Martorell i Terrats (1876-1951) fou l’arquitecte municipal que va transformar Calella durant la primera meitat del segle XX. Els seus projectes continuen essent referents del paisatge calellenc: les Escoles/Biblioteca, el Mercat, l’Escorxador, EL Passeig, el Parc Dalmau…, però també les alineacions de carrers, les xarxes de clavegueram o d’abastament d’aigües i els seus projectes privats per a cases i edificis de particulars. La seva increïble capacitat de treball i la seva forma d’entendre l’ofici van contribuir a impulsar que Calella passés de ser un poble a ser una Ciutat.
Com a reconeixement a la seva tasca i per posar en valor la seva obra a la nostra Ciutat, l’Associació Amics del Patrimoni Històric de Calella proposa declarar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’obra pública més rellevant que aquest distingit arquitecte va realitzar a Calella i que detallem a continuació:
– Parc Dalmau
– Escorxador i Torre de l’aigua
– Grup Escolar / Biblioteca
– Passeig Manuel Puigvert (declarada BCIL la balustrada el desembre de 2022).
– Mercat municipal i Torre de l’aigua (BCIL des del 06/02/2014)
– Refugi Antiaeri del Parc Dalmau (declarat BCIL el 26/06 /2009)
Actualment les proteccions que s’inclouen en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) són insuficients. Les fitxes d’aquests elements patrimonials són incompletes i inexactes, i els hi cal una revisió.
Tanmateix, alguns elements han estat declarats BCIL els darrers anys. És el cas del Refugi Antiaeri del Parc, el Mercat Municipal i la balustrada del Passeig de Mar.
Per tant, queden per declarar BCIL els següents espais patrimonials:
PARC DALMAU: Situació: Carrer de Sant Jaume, 269
El Parc Municipal de Calella, anomenat Parc Dalmau, data de 1927 i és l’espai verd més gran de la ciutat, ocupant una superfície de 75.057 metres quadrats i situat entre la carretera N-II i la muntanya. És un conjunt natural i urbanístic que inclou elements arquitectònics i equipaments de valor patrimonial.
Per fer-lo realitat, l’Ajuntament de l’època comprà la finca i els pins anomenats de “Can Pelayo” i Jeroni Martorell en va dissenyar i dirigir la urbanització paisatgística basant-se en els principis clàssics de “bellesa, utilitat i solidesa”.
El projecte ideal del Parc contemplava una gran plaça circular amb pèrgoles, flors i parterres, a més d’una impressionant escalinata o un quiosc, entre d’altres elements ornamentals. Però per motius de pressupost no es va poder portar a terme exactament com estava plantejat.
Tot i això, Martorell va executar una actuació urbanística de primer nivell, amb un plantejament que tenia en compte tot el conjunt de l’espai. Jeroni Martorell va dissenyar la font dels Lleons, les grades o bancades del Pati de l’Ós, els esglaons de desguàs, els murets i les escales que conformen els diferents espais enjardinats o els lavabos públics. En document adjunt, elaborat per l’Associació d’Amics del Parc Dalmau, s’esmenten aquests i altres elements i espais del Parc que cal tenir en compte per a una protecció integral de l’espai, tant dels elements que el conformen com del plantejament o idea de l’arquitecte. El document també incorpora el plànol que en delimita el perímetre. Es pot consultar de forma íntegra al següent enllaç: https://patrimonihistoriccalella.org/general/21958/
ESCORXADOR I TORRE DE L’AIGUA: Situació: Rierany Valldenguli núm. 1.
Els primers projectes de Jeroni Martorell per a traslladar i construir un nou Escorxador municipal daten de l’any 1913. El projecte definitiu, però, és de l’any 1925 i, dos anys més tard, el 1927 s’inaugurà un escorxador modern, amb les exigències sanitàries bàsiques d’aquells anys i amb un estil clarament identificador de les obres de Jeroni Martorell: pedra a les cantoneres, porxo, finestres amb detalls ornamentals i les torres d’aigua.
Al llarg del temps, al conjunt de l’Escorxador s’hi han permès grans rehabilitacions per adequar els edificis a nous usos, fet que s’ha traduït en la pèrdua d’elements característics de la construcció original. Així, per exemple, es va enderrocar el porxo de la porta d’entrada de l’edifici principal i també un edifici de dos nivells destinat a habitatge i que formava part del conjunt. També els interiors s’han modificat de tal manera que és difícil trobar algun rastre de la seva activitat original.
L’AAPHC estem d’acord en donar nous usos al patrimoni històric, però respectant al màxim l’obra original tant exterior com interiorment. En el conjunt de l’Escorxador no s’ha respectat aquesta premissa i el seu estat actual no és gens bo. És important frenar el seu deteriorament i recuperar tots els elements originals que sigui possible. Cal restaurar els diferents edificis del conjunt, que formen una unitat. La Torre de l’aigua, per exemple, té una esquerda estructural important.
Així mateix, l’entorn d’aquests elements patrimonials s’ha de reorganitzar i arranjar, fent un enjardinament adequat per posar en valor tot el conjunt. És inconcebible mantenir un aparcament desordenat i polsegós, que desmereix tot el conjunt i posa en risc la seva conservació. Cal delimitar un espai de protecció i una separació respectuosa vers els elements protegits.
GRUP ESCOLAR / BIBLIOTECA: Situació: Carrer de Sant Jaume, 341-347.
Els primers projectes de Jeroni Martorell per establir un nou grup escolar i cases dels mestres a Calella daten de principis del segle XX, però la primera pedra no s’hi col·locà fins el 1921 i la inauguració oficial va ser el 17 de juny del 1923. Poc temps després ja es treballava en el disseny d’una biblioteca a la primera planta de l’edifici, que va ser inaugurada el 1931 pel conseller Ventura Gassol i l’alcalde Josep Gallart.
L’edifici de les antigues escoles i biblioteca segueix l’estil noucentista ja desenvolupat per Martorell al mercat i l’escorxador i utilitza, com allà, formes corbes d’influència modernista a les finestres i ceràmica vidriada de color verd als guardapols. Ressalta l’entrada amb un porxo format per columnes clàssiques que suporten arcs de mig punt i molt especialment l’escala interior de doble vessant i forma curvilínia que dona accés a la biblioteca. Al seu interior destaca el sostre enteixinat, els altells a doble alçada i el treball de fusta de les prestatgeries. Encara es conserva en bon estat part del mobiliari original de la biblioteca.
L’edifici de les escoles està ocupat des de fa anys per l’escola bressol municipal. Això ha significat la seva adaptació interior als nous usos i també una rehabilitació exterior que es va portar a terme de manera força respectuosa.
La nova protecció de l’edifici ha de tenir en compte tots els elements anteriorment descrits. Cal declarar BCIL la totalitat de l’edifici, tant l’escola (reformada interiorment) com la biblioteca, que no ha estat modificada i s’ha mantingut en bon estat de conservació, i el seu mobiliari original. Al mateix temps, és important dotar l’edifici d’un entorn sense construccions adjacents que podrien desmerèixer l’element patrimonial en qüestió.
Per últim, l’Associació Amics del Patrimoni Històric de Calella proposa crear i instal·lar, a l’espai de l’antiga biblioteca, el Centre d’Estudis i Interpretació Jeroni Martorell, amb l’objectiu de posar en valor la figura de l’arquitecte i la seva obra.
